dimarts, 25 de setembre del 2007

Per la gent que està lluny!

Quan la gent que t'estimes se'n va a viure a un altre pais, tot i que els tens en el pensament prou sovint és difícil matindre la relació igual com quan compartixes ciutat, estudis i, el que és més important, llargues estones de compartir penes i alegries.
Després de molts dies sense saber-ne res, he rebut un sms i, quina casualitat que apareixia el seu nom. Per un moment, tot i que fa prou mesos que no la veig, m'ha vingut aquella nit de preparació del "Bioshow" i altres pets que hem agarrat a la ciutat comtal! Pareix mentira, de passar de ser carn i ungla i ara ens comuniquem, en prou feines, per sms!
Sempre es repeteixen els ritmes, quan més te fas amb una persona, per una o altra cosa, la relació acaba marxant. Supose que d'aquesta manera en nutrim i ens fem majors, però no deixa de ser un mal tràngol!

Res, que tot i que no sé si arribaràs a vore el post, espere que la teva nova vida amb en Rober i per Bibo vaja tot lo bé que te mereixes!

Molta sort en la nova vida!

divendres, 21 de setembre del 2007

Carta Oberta


Sra. Alcaldessa de La Pobla de Vallbona:
Fa unes poques setmanes va començar el nou curs escolar 2007-2008. Enguany, milers de xiquets i xiquetes tornaven a l'escola com cada any. De moment, no deixa de ser un Setembre qualsevol. La diferència el nou curs és que a l'alcaldia ha canviat el govern i vosté n'és la màxima responsable.
Aquest any, recordant les pancartes que vostés mateix van penjar en plena campanya electoral, pensava que en La Pobla ja no hi haurien més barracons, els xiquets ja no tindrien problemes per accedir al Mas de Tous perquè l'Ajuntament disposaria de transport públic i el menjador ja no suposari un problema per als pares dels nens. Doncs, tot i que no tinc encara xiquets, res no ha canviat. Problemes en el transport, discussions en les ajudes als menjadors i, el que és més trist barracons a "punta pala". Val, em poden dir que no han tingut temps ni pressupost per portar a cap nous edificis, però eixa no és l'excusa. Si fóra aquest el problema, no s'hagueren omplit la boca inagurant uns barracons canviats de color. Feia falta canviar de color als prefabricats per anar com una deessa a inguarar-los?Així es quedaran durant molts anys, vista l'experiència!
Ara ja fa mig any des que van arribar el nou executiu al govern, no es podia construir un col·legi nou en 2 anys? Doncs en el temps que estan vostés ja podrien tindre el plànol signat i començant la les obres. Així que no ens enganyes, tot era pur electoralisme.

dimarts, 18 de setembre del 2007

Volem TV3!

Segons he pogut llegir pels blogs i per algun que altre mitjà de comunicació valnecià (o blavencià), el diumenge es realitzava un concurs de paelles a Sueca. Fins aci, tot normal! El que realment em sobta és tot l'enrenou que s'ha format a partir d'aquest moment per part d'aquells que s'autoanomen demòcrates i tolerants.
Com es pot vore al vídeo, resulta que va anar Canal 9 a gravar la cita i 2 persones van ensenyar un catell fet a mà on es podia llegir: TV3 SI!. A partir d'aci tot van ser desqualificacions per als 2 companys i, fins i tot, amences. Però, per què els molesta tant que es demane vore una televisió i no es paren a pensar en la violació de la llibertat d'expressió que ells realitzen tancant les emissions?
Ara sí, aquest trist fet sols s'ha conegut al País Valencià, un fet que tristament és prou més sovint que ens pensem. JA ESTÀ BÉ DE TANTA PREPOTÈNCIA!I de les amenaces, a vore si la justícia és per a tots igual i no per a una part de la població.

Ànims, companys de Sueca.


PD: no pose els noms dels companys per si de cas s'aprofiten per fer-los més mal del que ja estan fent!

dilluns, 10 de setembre del 2007

El temps passa!


Ja fa uns anys, Àngels ho deurà recordar, vam anar a una de les darreres festes que el Jimmy Jazz va organitzar a Igualada, crec que era la penúltima. Allà que vam acudir amb un bus BCN-Igualada que pegava més voltes que el Dragon-Khan (o com s'escriga). Allà va començar la història dels dos protagonistes del post: l'Àngels i el Pep. Ja ho deia Jimmy que en estos Saraus havien eixit més d'una parella. Després de 4 anys (farà ara en Octubre) ja compartixen les seves vides i la setmana passada van fer una festa per compartir amb els amics el casament! Res, si dóna la casualitat que veuen el blog, sols desitjar-vos molta sort a tots dos encara que no crec que la necessiten! D'aci poc, tindrem pepets i angeletes que faran que la lluita per la terra no es quede en unes poques generacions.
I, com no, desitjar molta molta sort la nova etapa del nou bar que s'ha obert en Igualada com a herència del inolvidable Jimmy Jazz.

dijous, 6 de setembre del 2007

Per què?


Últimament, este blog s'està convertint en un reclam a la participació per enviar mails, recollir signatures o per intentar que un greu cas com el de l'Exèrcit del Fènix es conega arreu del món. Però, la veritat, és necessari demanar la participació de la gent per evitar esta mena de catalanofòbia que de nou estem patint. Sols cal vore les portades dels periòdics: cas de la selecció catalana de futbol, cas de la polícia espanyola a Mallorca, cas de la instal·lació del dipòsit de gas a Alcanar...
Però per què ens estan prenent? És incomprensible que en l'anomenada democràcia en la que vivim encara hui en dia els agrade tant prohibir coses i manar-les sense tindre en compte la decisió final dels ciutadans. Per què no s'instal·len el dipòsit en ple centre de l'Espanya que tant volen? Per què no deixen jugar el partit AMISTÓS de futbol? Que tenen por que es formen seleccions catalanes de futbol com ja s'han fet en bitlles i en altres esports?
Amb actituds com aquestes sols propicien una cosa, que cada cop més reclamem amb més necessitat la sobirania que tant necessitem! Ja està bé d'estar sempre sotmesos a un estat que no ens reconeix. Per això, ara més que mai cal anar a la diada de la setmana vinent i, sobretot, omplir el camp on es dispute este partit Catalunya-USA.


"Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer"

Si encara no heu participat en l'enviament de mails, podeu fer-ho punjat aci.

dilluns, 3 de setembre del 2007

El món ha de saber-ho: per una nova acció coordinada de la blogosfera

Avui rebia este mail. Supose que molts de vosaltres ja els tindreu penjats en els vostres respectius blogs però per si de cas, ajudaré amb un granet més de sorra.

Davant les agression feixistes que contínuament estem sofrint al País Valencià i la impunitat de les autoritats polítiques cal que intentem canviar un poc el món des de la blogosfera. És per això que me sume a la proposta realitzada per Xavier Mir. Es tracta d'un visionat massiu del documental sobre el cas d'Èric Bertran realitzat per Xevi Mató, subtitulat a l'anglès per Heather Hayes i disponible a YouTube. Fins al proper 2 de setembre cal donar a conèixer la iniciativa mitjançant apunts als blocs i webs així com també l’enviament massiu de correus electrònics per a escampar en progressió geomètrica aquesta proposta.
A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visitar tantes vegades al dia com siga possible el lloc on hi ha penjat el reportatge per tal que puge posicions al rànquing i entre al circuit dels més vistos. Si encara no l'havíeu vist, aprofiteu per veure'l.

Gran Canaria Ballet


Com sol passar cada cop que es canvia el Govern d'alguna institució i entren polítics nous amb la única ambició de tindre butaca i sou i no pensar en els ciutadans, s'aplica a la perfecció la feina del matalasser (la de fer i desfer) per poder posar-se etiquetes noves. Doncs bé, Canàries no anava a ser menys.
La legislatura passada, tot i que manava el PP en la illa, es va crear una companyia de dansa, Gran Canaria Ballet, per recollir els millors ballarins i poder fer una segon gran companyia a nivell de l'Estat Espanyol. Actualment portaven 6 mesos treballant ballarins tant de l'Estat espanyol, com dels PPCC com d'altres nacionalitats. El camp de la dansa en aquest estat està molt mal valorat i molts dels professionals han de marxar a l'estranger des de molt xicotets per poder exercir la seva vida. Fins ara semblava que a la Companyia l'aire els bufava de cara però el canvi de color en el Cabildo de Canàries els ha fotut i ben fotut. Ara, a l'entrar Coalició Canària i el PSOE han dit que no volia mantindre la Companyia per una qüestió pressupostària. I què han fet?Doncs engegar la companyia en l'aire i anunciar que tiraran al carrer als 22 ballarins i s'ha acabat la discussió. D'aquesta manera es mostra els objectius tan clars que tenia el PP a l'hora de mimar la cultura. Per què venen gat per llebre?
D'aquesta notícia quasi ningú s'enterarà perquè no ven en les TV ni en els diaris. Però quan toca a algú molt proper a tu emprenya i molt!

PD: s'està duent a terme una recollida de signatures per evitar el tancament de la Companyia; si algú vol col·laborar sols ha d'entrar a http://www.danzaballet.com/modules.php?name=Apoyo_al_Ballet.
(tot i que la pàgina està en espanyol crec que pot valer la pena conéixer este tipus de problema!)

40 anys de la UCE

L'any que ve es complirà 40 anys del naixement de la Universitat Catalana d'Estiu que estiu rere estiu omple d'arreu del PPCC el poble de Prada de Conflent. El Liceu Renouvier s'obre per acollir a gent de totes les edats, amb professions diferents però amb un denominador comú, gent que s'estima la llengua, la terra i la nostra cultura.
Qui va a Prada sap que és una experiència inoblidable: coneixes un fum de gent, gent amb la qual passen els anys i tot i no vore's no perds el contacte; vius noves experiències; assistixes a classes; pots arribar a conéixer gent experta en diferents camps de la recerca; i sobretot, durant 10 dies tot sembla com si els PPCC existiren i estiguérem aïllats en una aldea. I, a més a més, aquesta Universitat permet mostrar que també es fa recerca tan literaria com científica en llengua catalana i que, hi ha professionals en diferents camps de la Universitat.
L'any que ve espere poder tornar després de 5 anys d'absència per poder celebrar amb tots que la UCE ja porta 40 edicions i per donar l'empenta per poder durar 40 edicions més! Així que als que ja conec, anem preparant-se eixos 10 dies per tornar a reviure experiències passades. I als que no heu anat mai, no ho dubteu, segur que no ho oblidareu mai de la vida!

dissabte, 25 d’agost del 2007

Camí a Itaca

Des de que tinc ús de consciència, esta cançò és una de les meves preferides, per la música, però, més que res per la lletra. Passen els anys i vas coneguent a gent però te n'adones que hi ha molts més que te'ls deixes pel camí, per diferents motius. De tota aquesta gent reculls diferents vivences que t'ajuden a formar-te com a persona però sempre tornes a estar com al principi, disposat a conéixer molta més gent que valguen la pena. Esperem que el món encara quede persones comprensibles i que ajuden a realitzar el camí fins arribar a Itaca.

Quan surts per ferel viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítacat'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,sabràs el que volen dir les Itaques.

dilluns, 6 d’agost del 2007

El món de les patents


Abans de res, de contestar a cap mem (ja va el 2n i ho faré durant les vacances, que s'ha de pensar molt per escriure sobre mi) ni de reflexionar com està la política a Navarra (era una dimissió previsible i una vergonya!) divagaré sobre un tema que desperta molts recels i que estos dies torna a ser notícia: les patents dels medicaments.
Esta setmana s'ha resolt un judici el qual beneficia la llei de patents de la Índia per permetre la manufacturació dels medicaments. Tot aquest tema és espinós ja que per uns les patents és la manera més clara de recuperar els 240 milions de dòlars (dades del 2003) que s'invertixen durant els 11 anys mínim de recerca de noves molècules. Però altres sectors critiquen que com que està en joc la sanitat dels humans les patents no haurien de durar tants anys ni permetre patentar molècules que semblen ser les mateixes però que tenen xicotets canvis químics que permeten una millora relativa.
El tema és molt espinós perquè el tema toca la salut i això sempre dóna què parlar. Cal concienciar a la gent que la recerca de medicaments hui en dia costa molts molts milers de diners. I, pot ser, la mala fama que tenen hui en dia les farmacèutiques siguen pels errors que van patir en el passat (igual com totes les . Avui en dia, tot això ja està controlat (iniciatives com Farmaindústria intenten posar seny) però cal recuperar una imatge més bona.
Des del meu punt de vista, tot aquest problema es solucionaria siguent la recerca farmacèutica una recerca pública on l'Estat invertira. Ara, però, aquesta hipòtesi és quasi impensable ja que cap economia podria permetre's aquesta despesa de milers de diners. En prou feines es pot invertir en recerca bàsica, així que en recerca aplicada quasi que seria impracticable.
Aixó doncs, jo demanria un poc de seny i l'aplicació de les famoses BPL i BPM (Bones Pràctiques de Laboratori i Bones Pràctiques de Manufacturació) per part de les indústries i un poc de respecte i més il·lusió a tots els ciutadans perquè recordem que no deixen de ser indústries.

dilluns, 30 de juliol del 2007

Obert per obres!


Demà, 31 de Juliol i per a molts el principi d'un mes de vacances, de desconnexió de la realitat i de viatges... tot això que es fa en els mesos de vacances. Quina sort! A mi, encara em queden uns quants dies per disfrutar de molt benvolguts 15 dies de relax i d'oblidar-se del "labo"; ja queda menys!!!!!!!

Però no tots tindran vacances. S'acosten les eleccions generals i, com a conseqüència, els obrers hauran d'afanyar-se en acabar una autovia que està ja més de 5 mesos en obres (ampliació d'un carril en la CV-35 o carretera d'Ademús). Clar, això d'aprofitar els mesos d'estiu per fer obres en les grans ciutats s'ha posat molt en moda des de fa uns anys però, de ben segur, que este estiu a València hi haurà un gentada treballant... Després tot seran grans reptes que es penjaran els diferents partits polítics. Però sempre pringuem els mateixos!

A més a més, el dimecres dia 1 d'Agost del 2007 el meravellós/espectacular equip de tots els valencians (VCF) començarà a construir el seu mega-estadi que portarà uns ingressos de milers i milers d'euros per al seu president i per al club (i també per a l'alcaldia de València que aci ningú recalifica un terreny per 2 cèntims!).

Doncs això, prepareu-vos que comencen les "vacances". Ara, des d'aci recomanaria que l'autovia d'Ademús en canvi de fer 1 carril addicional que en preparen 10 o 12 més perquè no vull ni pensar com podrà estar l'entrada de València un diumenge de futbol al mega-estadi. Si ara ja és complicat entar a la ciutat per anar a treballar o per fer qualsevol cosa... potser ara hauran de posar avionetes des del Camp de Túria fins al centre de València. En lo moderns que estan els "nostres" polítics, igual els pareix un bon remei a aquesta nova ubiacaió del Sr. Mestalla...

dimarts, 17 de juliol del 2007

Prohibicions


Hui, llegint vilaweb he pogut llegir que el govern valencià ha prohibit el festival Rock a la Mar que es farà l'últim cap de setmana de Juliol a Dènia. Les causes són: "el festival no té relació amb el port i congestiona el trànsit als accessos al Moll". Que no ens xuplem els dits! A qui volen enganyar? La única raó de prohibir el festival és perquè es tracta de grups musicals que canten en la nostra llengua! Oi, pobres, congestions en el port, i no podran anar a navegar sense fer 15 minuts de cua... Que l'America's Cup no feia cues a la ciutat de València?

A més, al meu poble ara resulta que, com era de preveure, l'Oficina d'Ús i Promoció del Valencià la tancaran per obrir una oficina de la Cultura Valenciana. Estaria bé si no sabera de quin peu coixeja però sabent-ho, fa un poquetet de por!

Quina impotència! Ara ja es comencen a vore les conseqüències del guany desmesurat del PP al País Valencià. Tornem a l'època de les prohibicions de la no tan llunyana dictadura! Ja tardaven en actuar com sols ells saben fer. Ho tenim realment difícil però no ens podem resignar, no podran davant un poble en moviment!

Ara més que mai, i durant els propers 4 anys, hem d'estar per totes! Cal lluitar per mantindre la nostra vida, la nostra llengua i la nostra cultura desperta!


Tots els meus ànims a l'organització del Rock a la Mar i de tots els festivals de música en valencià que es realitzen arreu del País Valencià!


dilluns, 16 de juliol del 2007

Què farem d'esta joventut?


Ja feia temps que no escrivia però la feina apreta i resulta difícil trobar temps per a una mateix. Però, ara ja està recuperat el ritme d'escriptura de tant en tant!

Aquest cap de setmana passat he estat aïllada en la 12a edició de l'Acampada Jove a Sant Celoni. Una trobada que des de ja fa molts anys no falle mai, tot i que els diumenges post-acampada es passen pitjor cada any que passa. Sempre va bé trobar-se amb la gent que des de fa temps, tot i que lluita pel teu somni, no es veuen massa sovint!

Però no volia parlar de l'Acampada, sinó d'un tema que durant aquestos dies m'ha sobtat moltíssim. Resulta que la Universidad Católica de València ha tingut més de 550 sol·licituts de matrícula per als estudis de medicina, titulació NO HOMOLAGADA PER LA COMISSIÓ D'ESTUDIS DE L'ESTAT ESPANYOL. I gràcies a la Generalitat (de tots els valencians???) tindran un campus com Déu mana!Quan tots aquestos estudiants, fills de pares que puguen pagar els més de 6.000 euros a l'any, acaben d'estudiar, on exerciran la seva professió? Quina culpa tenen estos joves de ser unes titelles dels polítics i altres representants?
Cal una joventut que sàpiga lluitar pels seus projectes, que tinga clar les seves idees i que les sàpiga defendre. Hui en dia es viu massa bé amb les play-station i d'altres per poder lluitar i perdre el temps en política. Però política és tot i això és difícil d'entendre!

diumenge, 24 de juny del 2007

Diada de Sant Joan


Un dia com avui, quan els PPCC siguen lliures, no sé si ho podré vore això, serà la Diada de tots els ciutadans. Tal dia com hui estarem de resaca post-revetlla però estarem contents per poder celebrar la nostra festa. Mentrestant, viurem la festa com una més! Però, no em direu, que és un poc especial. No és una revetlla qualsevol, i tot i la quantitat de gent que hi havia a BCN, permet celebrar l'entrada d'estiu amb focs i traca, que tots ho portem a les venes!

Enguany, per qüestions de treball, no vaig anar a la platja, però que conste que vaig botar les ones que s'han de botar a la vora de la mar, però en este cas, ho vaig fer a la vora de la dutxa. Aquesta idea ja la vaig adoptar fa uns anys quan coincidien els exàmens amb aquestes dades i ara l'he recuperada. Trista però més val això que res!

I, per arrodonir el dia, havent felicitat a tots els Joan, he vist l'estadística del bolc. Tot i ser molt modest i, sense voler comparar-se en altres blocs top tens, hem arribat a les 1600 visites en este temporadeta! Així que gràcies a tots per haver llegit la meva opinió respecte diferents temes i espere poder continuar comptant d'ara endavant!


Continuarem lluitant, continuarem vivint. Perquè, sols aquells que creuen en la victòria són qui continuen lluitant!

diumenge, 10 de juny del 2007

On arribarem?


Després d'un cap de setmana amunt i avall pel món, ara estic un moment de relax en la terrassa que dóna a un pati interior d'una illa de cases. Però, per què conte això ara? Perquè fa uns minuts ha passat una cosa insòlita. Mentre estic reflexionant sobre què fer al laboratori esta setmana que entra i sobre com podria involucrar-me més en la construcció d'un país més lliure, un "estimat" veí ha posat a tota pastilla l'himne d'Espanya cantat (no sabia que s'hagueren donat tanta pressa per composar la lletra) i s'han posat a cantar-lo. De sobte, uns joves han començat a cridar aplaudir i a donar crits de suport a l'himne (no els reproduiré perquè ja tots sabem a què em referisc). Ha sigut un moment d'incertesa on molts veins s'han asomat per vore d'on venia eixe so. No m'agardaria pensar que haguera passat si en canvi d'eixe himne haguera sonat un altre diferent. Cadascú te unes ideologies i crec que el primer pas per la convivència és el respecte.
Anna i Jorid, hi ha coses que no canvies al llarg de la teva vida, però quan jo era jove això podria ser més o menys normal. Ara, però, costa entendre aquestes actuacions, encara que fets com estos i els resultats d'alguns partits ho demostren.

Sols cal seguir treballant i intentar engrescar a la màxima gent possible per poder portar el nostre projecte endavant!

dilluns, 4 de juny del 2007

Spot de la "Comunitat"!

Després d'una setmana mogudeta, hui aprofite que és festa en Barcelona (i que faig festa, cosa que no sempre va lligada) per poder escriure un poc en el Bloc. El dissabte, mentre veia a casa el recopilatori de TV3 sobre la Trinca (el recopilatori dels quals S'HA ESGOTAT a tota BCN) van emetre una propaganda d'estes típiques de la Comunitat Valenciana. Amb imatges d'edificis, més edificis i alguns que altres persontges "representativos" de "la Comunitat", la conselleria s'ha gastat 2,5 milions d'euros per atraure turistes! Però el que resulta més curisós, és que almenys a TV3 les persones que ixen totes parlen el valencià (amb castellanismes a "gogó") i, a més a més, està subtitulat! I resulta extrany que, mentre la gent es prepara a hores d'ara els exàmens de la Junta Qualificadora de Valencià la pròpia Generalitat no és capaç ni de fer les "spots" amb la llengua correctament parlada i escrita!
Un nou exemple d'atac a la llengua!El primer de tots els que a partir d'ara ens vindran a sobre!

dilluns, 28 de maig del 2007

DIES DE REFLEXIÓ

Ja fa dos dies que el poble va donar el seu vot en l'anomenat dia de la democràcia. Els resultats van ser els que ja tots sabem però ara cal reflexionar per què la dreta ha guanyat tant de poder en el nostres País Valencià (tant a Generalitat com a nivel municipal). És difícil entendre com en Torrent, d'on eren la majoria d'afectats de l'accident del metro, ha guanyat després de tantes mentides, el partit que ha amagat la veritat, per no perdre la costum. Per no parlar de la meva comarca, tan envoltada de gavines...
Però, tot i això, hui he llegit un article de Vicent Partal que no té desperdici, com ja ens té acostumats als seus lectors. Recomane la visita a la citada reflexió.
No voldira donar-li més voltes a la cosa, però em resulta extrany tot plegat! Si algú està disposat a dir la seva, amb respecte i sense arrogància, té el bloc obert.

Però, no oblidem i intentem pensar amb:

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i TORNAREM A VÉNCER (encara que siga d'aci 4 anys!)

dimarts, 15 de maig del 2007

Qui som, d'on venim i on anem?


NO, no vaig a fer ara la típica propaganda electoral de la campanya que tocaria ja que estem en plena campnaya electoral (són 15 dies o són 4 anys?). Sols volia escriure una reflexió que m'he replantejat al sentir la notícia del trobament d'una dona morta al seu pis després de 6 anys de la seva defunció. Sí, pareix impossible però no dins de l'anormalitat no m'acaba d'extranyar analitzant la societat en la que vivim. Sobretot, en les grans ciutats, cada personeta que camina o que viatja en el metro sembla ser com una bombolla que no pot interaccionar amb la resta de gent. I, a xicoteta escala, les relacions entre persones d'una mateixa escala, d'un mateix cercle de treball o, fins i tot, d'una colla d'amics sembla que l'empatia s'ha anat perdent durant l'evolució (selecció natural postiva o negativa?). Tots en algun moment, en més ocasions de les que ens pensem, necessitem la restra de persones per tirar endavant una situació.

Pura reflexió personal després d'una dia de feina en el qual no tot ha eixit com tocava.

diumenge, 13 de maig del 2007

Gimcana per als alcadables


Segons he vist hui a les TNV de TV3, a Manresa afronten la campanya amb una participació ciutadana particular. Resulta que els ciutadans organitzen un grapat de proves als alcadables dels diferents partits i avaluen els resultats. Una de les aventures que han hagut d'afrontar era el de defendre una posició just contrària a la que el seu partit defensa. D'aquesta manera es podria avaluar l'oratòria dels caps de llista. Des de la que escriu, ja vos puc dir que no és gens fàcil de poder convèncer intentant defensar posicions ben contràries a la teva ideologia.

Este insignificatiu acte podria ser una bona opció per intentar apropar la política a la ciutadania. Cada cop més la gent està més desencantada de tots els polítics, té menys ganes d'anar a votar i sols es recorden dels governants quan els toquen la butxaca. S'ha d'intentar poder fer entendre que a banda dels magnates o aprofitosos que intente pujar al poder per viure d'allò més bé, hi ha molta gent al darrere que treballa per la gent. Ja sé que tot el que es diu en campanya electoral, com bé diuen alguns, és allò que la majoria de gent vols sentir. Però cal que participem tots! I això es tradueix en anar a votar el 27 de Maig (o votar per correu a partir de ja mateix!). SI aconseguim un 80% de participació com en les eleccions franceses indicaria que alguna cosa està canviant. I a sobre, tenint en compte les enquestes del CIS d'estos últims dies, ara més que mai cal eixir a votar!
PD: molta força per aquells compnays que estan en plena campanya!!!!A treballar ara i els 4 anys posteriors al 27 de Maig que molt sovint ens oblidem d'ells!
PD2: espere que esta siga la cara que se me quede després del 27 de Maig.

dilluns, 7 de maig del 2007

Confiança a La Pobla

Este cap de setmana, just mentre a València es celebrava la manisfestació de la Batalla d'Almansa (post anterior) al poble el PP es dedicava a encartellar tot el poble. Quina casualitat que posaren els cartells just al mig del parc on es faria el dia següent la Trobada? On milers de xiquets reclamaven poder estudiar en la nostra llengua, un fet tan elemental que s'ha convertit en tota una gimcana per als ciutadans del País Valencià. El concert de Paco Muñoz estava amenitzat per catells de la Sra. Candidata a l'alcaldia. La mateixa que es passeja pel parc un dia com el d'ahir com si ella i el seu partit ajudaren molt a l'Escola en Valencià.
D'incongruències està ple el món però este fet és pur electoralime. Així que de confiança res, podrien haver posat oportunisme i haguera quedat molt millor.

PD: Confiança és el lema de la campanya electoral del PP.