dissabte, 25 d’agost del 2007

Camí a Itaca

Des de que tinc ús de consciència, esta cançò és una de les meves preferides, per la música, però, més que res per la lletra. Passen els anys i vas coneguent a gent però te n'adones que hi ha molts més que te'ls deixes pel camí, per diferents motius. De tota aquesta gent reculls diferents vivences que t'ajuden a formar-te com a persona però sempre tornes a estar com al principi, disposat a conéixer molta més gent que valguen la pena. Esperem que el món encara quede persones comprensibles i que ajuden a realitzar el camí fins arribar a Itaca.

Quan surts per ferel viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítacat'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,sabràs el que volen dir les Itaques.

dilluns, 6 d’agost del 2007

El món de les patents


Abans de res, de contestar a cap mem (ja va el 2n i ho faré durant les vacances, que s'ha de pensar molt per escriure sobre mi) ni de reflexionar com està la política a Navarra (era una dimissió previsible i una vergonya!) divagaré sobre un tema que desperta molts recels i que estos dies torna a ser notícia: les patents dels medicaments.
Esta setmana s'ha resolt un judici el qual beneficia la llei de patents de la Índia per permetre la manufacturació dels medicaments. Tot aquest tema és espinós ja que per uns les patents és la manera més clara de recuperar els 240 milions de dòlars (dades del 2003) que s'invertixen durant els 11 anys mínim de recerca de noves molècules. Però altres sectors critiquen que com que està en joc la sanitat dels humans les patents no haurien de durar tants anys ni permetre patentar molècules que semblen ser les mateixes però que tenen xicotets canvis químics que permeten una millora relativa.
El tema és molt espinós perquè el tema toca la salut i això sempre dóna què parlar. Cal concienciar a la gent que la recerca de medicaments hui en dia costa molts molts milers de diners. I, pot ser, la mala fama que tenen hui en dia les farmacèutiques siguen pels errors que van patir en el passat (igual com totes les . Avui en dia, tot això ja està controlat (iniciatives com Farmaindústria intenten posar seny) però cal recuperar una imatge més bona.
Des del meu punt de vista, tot aquest problema es solucionaria siguent la recerca farmacèutica una recerca pública on l'Estat invertira. Ara, però, aquesta hipòtesi és quasi impensable ja que cap economia podria permetre's aquesta despesa de milers de diners. En prou feines es pot invertir en recerca bàsica, així que en recerca aplicada quasi que seria impracticable.
Aixó doncs, jo demanria un poc de seny i l'aplicació de les famoses BPL i BPM (Bones Pràctiques de Laboratori i Bones Pràctiques de Manufacturació) per part de les indústries i un poc de respecte i més il·lusió a tots els ciutadans perquè recordem que no deixen de ser indústries.