dimarts, 15 de maig de 2007

Qui som, d'on venim i on anem?


NO, no vaig a fer ara la típica propaganda electoral de la campanya que tocaria ja que estem en plena campnaya electoral (són 15 dies o són 4 anys?). Sols volia escriure una reflexió que m'he replantejat al sentir la notícia del trobament d'una dona morta al seu pis després de 6 anys de la seva defunció. Sí, pareix impossible però no dins de l'anormalitat no m'acaba d'extranyar analitzant la societat en la que vivim. Sobretot, en les grans ciutats, cada personeta que camina o que viatja en el metro sembla ser com una bombolla que no pot interaccionar amb la resta de gent. I, a xicoteta escala, les relacions entre persones d'una mateixa escala, d'un mateix cercle de treball o, fins i tot, d'una colla d'amics sembla que l'empatia s'ha anat perdent durant l'evolució (selecció natural postiva o negativa?). Tots en algun moment, en més ocasions de les que ens pensem, necessitem la restra de persones per tirar endavant una situació.

Pura reflexió personal després d'una dia de feina en el qual no tot ha eixit com tocava.

1 comentari:

Unknown ha dit...

DESMORALITZATS ? DESCONCERTATS?
ELS QUE JA EN TENIEM PROU, ARA EN TINDREM MES I DE TOT AIXÒ, QUE EM FAREM? POT SER LA CLAU ESTIGA EN TRAURE MOTIVACIÓ D'ON SIGA I CONTINUAR DIGUENT JA EN TENIM PROU, AMB ACTITUTS MES COMBATIVES I RESULTATS MES EFECTIUS.
TENIM EL PAIS QUE ES MEREIXEM ?
jO DIC NO!!!!!