DIES DE REFLEXIÓ

Ja fa dos dies que el poble va donar el seu vot en l'anomenat dia de la democràcia. Els resultats van ser els que ja tots sabem però ara cal reflexionar per què la dreta ha guanyat tant de poder en el nostres País Valencià (tant a Generalitat com a nivel municipal). És difícil entendre com en Torrent, d'on eren la majoria d'afectats de l'accident del metro, ha guanyat després de tantes mentides, el partit que ha amagat la veritat, per no perdre la costum. Per no parlar de la meva comarca, tan envoltada de gavines...
Però, tot i això, hui he llegit un article de Vicent Partal que no té desperdici, com ja ens té acostumats als seus lectors. Recomane la visita a la citada reflexió.
No voldira donar-li més voltes a la cosa, però em resulta extrany tot plegat! Si algú està disposat a dir la seva, amb respecte i sense arrogància, té el bloc obert.

Però, no oblidem i intentem pensar amb:

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i TORNAREM A VÉNCER (encara que siga d'aci 4 anys!)

Qui som, d'on venim i on anem?

NO, no vaig a fer ara la típica propaganda electoral de la campanya que tocaria ja que estem en plena campnaya electoral (són 15 dies o són 4 anys?). Sols volia escriure una reflexió que m'he replantejat al sentir la notícia del trobament d'una dona morta al seu pis després de 6 anys de la seva defunció. Sí, pareix impossible però no dins de l'anormalitat no m'acaba d'extranyar analitzant la societat en la que vivim. Sobretot, en les grans ciutats, cada personeta que camina o que viatja en el metro sembla ser com una bombolla que no pot interaccionar amb la resta de gent. I, a xicoteta escala, les relacions entre persones d'una mateixa escala, d'un mateix cercle de treball o, fins i tot, d'una colla d'amics sembla que l'empatia s'ha anat perdent durant l'evolució (selecció natural postiva o negativa?). Tots en algun moment, en més ocasions de les que ens pensem, necessitem la restra de persones per tirar endavant una situació.

Pura reflexió personal després d'una dia de feina en el qual no tot ha eixit com tocava.

Gimcana per als alcadables

Segons he vist hui a les TNV de TV3, a Manresa afronten la campanya amb una participació ciutadana particular. Resulta que els ciutadans organitzen un grapat de proves als alcadables dels diferents partits i avaluen els resultats. Una de les aventures que han hagut d'afrontar era el de defendre una posició just contrària a la que el seu partit defensa. D'aquesta manera es podria avaluar l'oratòria dels caps de llista. Des de la que escriu, ja vos puc dir que no és gens fàcil de poder convèncer intentant defensar posicions ben contràries a la teva ideologia.

Este insignificatiu acte podria ser una bona opció per intentar apropar la política a la ciutadania. Cada cop més la gent està més desencantada de tots els polítics, té menys ganes d'anar a votar i sols es recorden dels governants quan els toquen la butxaca. S'ha d'intentar poder fer entendre que a banda dels magnates o aprofitosos que intente pujar al poder per viure d'allò més bé, hi ha molta gent al darrere que treballa per la gent. Ja sé que tot el que es diu en campanya electoral, com bé diuen alguns, és allò que la majoria de gent vols sentir. Però cal que participem tots! I això es tradueix en anar a votar el 27 de Maig (o votar per correu a partir de ja mateix!). SI aconseguim un 80% de participació com en les eleccions franceses indicaria que alguna cosa està canviant. I a sobre, tenint en compte les enquestes del CIS d'estos últims dies, ara més que mai cal eixir a votar!

PD: molta força per aquells compnays que estan en plena campanya!!!!A treballar ara i els 4 anys posteriors al 27 de Maig que molt sovint ens oblidem d'ells!

PD2: espere que esta siga la cara que se me quede després del 27 de Maig.

Confiança a La Pobla

Este cap de setmana, just mentre a València es celebrava la manisfestació de la Batalla d'Almansa (post anterior) al poble el PP es dedicava a encartellar tot el poble. Quina casualitat que posaren els cartells just al mig del parc on es faria el dia següent la Trobada? On milers de xiquets reclamaven poder estudiar en la nostra llengua, un fet tan elemental que s'ha convertit en tota una gimcana per als ciutadans del País Valencià. El concert de Paco Muñoz estava amenitzat per catells de la Sra. Candidata a l'alcaldia. La mateixa que es passeja pel parc un dia com el d'ahir com si ella i el seu partit ajudaren molt a l'Escola en Valencià.
D'incongruències està ple el món però este fet és pur electoralime. Així que de confiança res, podrien haver posat oportunisme i haguera quedat molt millor.

PD: Confiança és el lema de la campanya electoral del PP.

El 25 d'Abril amb un nus als sentiments

Ja feia temps que no escrivia, però què millor per fer-ho que per comentar la mani en la que recordàvem la nostra lluita del 25 d'Abril? No tinc prou paraules per descriure com sigué, quanta gent n'érem i sobretot, per donar gràcies als milers de valencians que ja feia temps que no eixien a la mani però que este any ja han dit JA N'HI HA PROU. 2 hores i mitja per poder fer el trajecte, molta gent sense poder sentir els parlaments i ,molta gent a la que no vaig poder saludar (que es donen per saludats des d'aci però que conste que jo estava) per la dificultat de trobar-los, era com buscar una agulla en un pallar. Música, festa, cridaries i sobretot reivindicació i sentiments d'acabar d'un cop amb la majoria fatídica del PP.

Després de la mani, els concerts. Gràcies a Al Tall vaig poder reviure les cançons que primer vaig aprendre quan començava a ser conscient de la realitat del País Valencià. Va ser Empar Badia, professora d'història de l'IES Camp de Túria (Llíria) la que ens va passar el cassette amb les cançons La processó, El cant dels Maulets i d'altres. Just després em vaig fer sòcia del Casal Jaume I de Llíria, crec que a la única que va convèncer Rubèn en la primera xerrada al Institut... Mentre, Saul que es burlava de mi, als concerts que el vaig vore!!!!!!Quins records! Sense veu em vaig quedar, i això que em costa poder treure-la. I la restra de grups, com sempre, sense . La companyia també era grata, primer any amb companys de lluita de la comarca. Em falten paraules per explicar com estava el parquing dels Tarongers, s'havia d'estar. Així com van estar el Jimmy (després dels anys seguix igual!), el Carles Molina i la troupe de Banyeres de Mariola, la gent de les JERC/ERC i a Àngels i a Pep!

I el diumenge, la trobada d'escoles en valencià. Va estar molt i molt bé tot i la son del dia anteriors, però l'emoció i les ganes de treballar pel país ho subsana tot. Sols calen ganes i la restra, el cos ho aguanta tot! Ara, la tornada en el tren va consistir en intentar asimilar tot el que havia viscut durant eixos 2 curts dies del cap de setmana. I, com bé diuen els Obrint Pas, tornem a passar un 25 d'Abril amb un nus als sentiments.

300 anys ocupats però no vençuts!