dilluns, 29 d’octubre del 2007

3 voltes rebel


Avui, després d'estar vora 12 hores treballant, la veritat és que no tinc força per poder comentar res, i això que hi ha moltes moltes coses que passen al meu voltant. Però, costa poder tindre imaginació a estes hores.

Per això, seré breu i clara. Qui em conega personalment ja sabrà a què ve esta frase i l'enllaç que ara adjunte. Per qui no, sols vull sumar-me a les dones que lluiten per poder arribar a conviure en una societat on no calga lluitar més per la igualtat entre dones i homes perquè ja serà una realitat!

A l'atzar agraeixo 3 dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser 3 voltes rebel.

I, per més informació, una web que hui mateix s'ha inagurat (punja aci!)

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Va per vosté, Xisco!


Xisquet, xisquet! Ara ja fa 26 anys que tots els dinars de Nadal repetixes que serà l'últim any que estaràs entre nosaltres. I ja en tens 91 anyets!
Ja sé que no llegiràs este blog, però volia dedicar-te un simple post per compartir amb tots els que em lligen tot el que has sigut.
Mai no has abandonat la lluita antifranquista que et va portar ben lluny de La Pobla per defensar, amb l'exèrcit republicà, els teus ideals. Molts companys teus et van abandonar per la repressió dels fascistes, però tu vas sobreviure i ja ho pots contar, i ho podem contar, amb molt d'orgull. Jo he représ la teva lluita en uns temps que realment són molt diferents als que a tu et va tocar viure però, és de justícia que reprenem la vostra lluita de fa 60 anys!
A més, han tirat endavant una família que, si no haguera sigut per la teva força de voluntat, haguera sigut molt molt difícil de portar-ho a cap.

Per tot això, per totes les vesprades que m'has explicat batalletes i per tot el que encara et queda d'explicar-me i d'explicar-te jo, t'envie un bes molt molt fort!

PD: Xisco és el meu avi!

Que tornen els papers ja!


12000 persones ens hem retrobat hui al Palau Sant Jordi de Barcelona per demanar que es tornen els milers de papers que encara queden al Carrer Espolio de Salamanca. Ho podem dir més fort però no més clar: PROU!
Ja està bé d'estar convivint encara 68 anys després amb les reminiscències del franquisme que l'estat espanyol ens obliguen a tragar-mos.
No està clar que milers de persones de tots els Països Catalans, no oblidem que entre els papers hi ha Ajuntaments i ciutadania del País Valencià i de les Illes, no puguen fer una cosa tan simple com rellegir les cartes de quan eres jove (ara amb els mails ja s'ha perdut però de quan en quan encara agarre les cartes de quan era més jove per rellegir-les!).
L'acte de hui ha sigut molt entranyable. Ens hem aplegat un munt de gent, de la societat civil que se'n diu, de diferents edats i molt d'ells, gent que ha viscut de primera ma tota l'etapa de repressió franquista. Pep Sala, Maria del Mar Bonet i Raimon, que sempre aconsegueix que se'm pose la pell de gallina, han posat el seu punt musical, tan compromesos com sempre.

Res, doncs, des d'este blog, reclame, com ja he fet adherint-me a la Comissió, que tornen els papers d'allà on mai no haurien d'haver eixit, que tornen als PPCC.

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Diada!


Demà és la Diada del País Valencià. Demà s'ha d'eixir de casa per poder aturar la persecució contra la llibertat d'expressió, la imparable "PAItzació" del nostre territori i, sobretot, per fer-nos sentir i fer vore als "nostres" representants polítics que no ens aturaran. Per això, totes i tots a les 6 a la Plaça de Sant Agustí!
A més, demà és Sant Dionís! Un dels dies més dolços de l'any que, un any més, l'hauré de passar des de la distància. Ara, la mocadorada espere tindre-la quan arribe 2 dies més tard a casa....què bons els dolcets!





Bona diada a tots els companys i companyes que sé de ben segur que anireu! Feu força i acte de presència per mi!Jo des d'aci faré també una diada individual!