Bon nadal i millor 2007!

En estos dies de tant de menjar i tanta festa per a alguns i constipats i temut "virus de la panxa" per a altres, no havia pogut desitjar a tots un bon nadal (que hores d'ara pareix tonteria!).
Però, com que encara estic a temps per felicitar el nou any 2007 ahi vos va la parideta d'escrit!
Este 2007 sabem que serà un nou repte sense dubte per a tots els ciutadans del País Valencià i per a la restra dels PPCC. Les eleccions de Maig podem marcar un punt d'inflexió important!
Res, doncs, esperant que en l'any de l'aniversari de la Batalla d'Almanasa (1707-2007) porte nous canvis al Pais Valencià, vos desitje que en l'any que entrem en 4 dies, la resaca no vos impedisca començar-lo en bon peu.

Bon any a tots!

Enhorabona, Marató!

Ahir vàrem poder vore durant tot el dia l'emisió del programa més característic d'estes èpoques a TV3: La Marató. Des de ja fa uns quants anys que m'agrada vore-la quan puc per vore com es va desenvolupant les donacions de tots els ciutadans. Tant m'agrada el programa com els anuncis que, enguany, ha sigut el millor que recorde en temps! Cada any que passa pareix que ho senta més, són ploreres consecutives al vore que la gent patix i que encara no es pot solucionar els efectes.

Quan ara fa dos anys van replegar diners per investigar sobre el càncer, mirava el programa amb el meu tiet que 5 mesos desprès va morir conseqüència d'esta epidèmia del segle XXI. Ara, cada any faig la meva donació, que per poca que siga, no deixa de ser un granet més de sorra per servirà per a poder fer la recerca que ens permetrà combatre totes aquestes malalties. A banda de poder avançar en la curació de les mateixes, estes iniciatives m'alegren molt des del punt de vista d'investigadora. Cal que la societat es consciencie molt més de la necessitat d'avançar en la recerca biomèdica per poder abordar els problemes de salut de la ciutadania.

Doncs res, sols agrair a TV3 per la bona iniciativa, als presentadors i a tota la gent que amb la seva bona voluntat ha pogut fer de la Marató un programa de referència fins fora del Principat!

Adéu Pompeu!

Ahir vaig acabar definitivament la meva etapa d'estudiant universitari. Ara, encara que continue anant tots els dies a la Uni, ha canviat molt la cosa. Hi ha una gran diferència entre estudiar únicament i anar a la Uni a treballar. Aquelles xerrades amb els amics, el ritme de treball tan fer a la mida de cadascú... i en el cas que la facultat tinga bar, les estades en el bar que es peguen durant la carrera universitària. (dic en el cas que tinguen perquè la meva no en tenia i per això no he fer massa explicació!).

L'acte que ahir es feia en el Pati de Roger de Llúria (campus Cituadella) posava definitivament el punt i final d'aquella etapa. Una acte senzill, curtet i molt molt ben organitzat que ens va servir per fer-mos conscients que la "bona vida" ja se'ns ha acabat i que ara, com bé deia el professor Baños, cal tirar-se des de l'altura sense reixa que en reculla si caiem. Però una de les coses que més em va agradar va ser el parlament de Mercè Sala fent referència a una dita d'Aristòtil: "La intel·ligència no es mesura per la quantitat de coneixements que una persona pot tindre, sinó per la capacitat que té en poder-los posar en pràctica". A més, em va agradar molt el fet que recalcara que la Unisersitat és tan pública com la restra d'universitats catalanes i que lo important de passar per la UPF no és la nota sinò la capacitat de ser persona. Aquestes reflexions de ben segur que li les dessitjaria a prou gent que pensa que darrere d'un cos humà sols ha d'haver una nota. acadèmica.Cal donar més importància a l'empatia que en la societat en la que vivim pareix que estiga condemnada a desaparèixer.

Una hora més de castellà!!!

Ahir em vaig enterar que des del Ministeri Espanyol ha eixit un decret per ampliar 1 hora setmanal de l'ensenyança del castellà, i és com a conseqüència de la por que tenen que en Catalunya es perda esta llengua. En un principi aquesta idea la defensava el PP però, per extensió, sembla que el PSOE s'està solifaritzant amb "la causa". Però on pretenem arribar? A la situació de la llengua a València on sols podem optar en donar les classes en la línia en valencià? Espere que el PSC siga valent i s'opose ja que podria donar conseqüències molt roins!
Cal lluitar a favor de la llengua. Si no ho fem nosaltres, no ens ho faran des de fora!

Així es combat el racisme?

L'altre dia, quan arribava a l'estació del Nord per passar uns dies a casa meva a València, em van donar la benvinguda una parella de policies que volen dir-se nacionals (és clar, no de la meva nació). Mentre em dirigia cap al cotxe amb mon pare, hi havien 3 immigrants prenent 1 coca-cola en un baret de l'estació. Jo vaig passar i, de veritat, no estaven fent res més que estar bebent igual com qualsevol ciutadà pot fer-ho en un bar. Com que no tenien feina, es van dirigir directament a ells i els van demanar la documentació. Ala, ja la tenim! Un parlant amb el micro per vore si era cert el passaport, l'altre parlant de mals models als altres 3 companys i la gent que àrribava en tren mirant l'espectacle que ens havien oferit.
Hauriem d'acabar amb aquestes actituds que, en canvi de poder facilitar la convivència entre tots els ciutadans, la única cosa que fan és augmentar el racisme!
Cal treballar per poder evitar totes aquestes escenes de crispació, tot aniria prou millor!

Català a les aules

Per què sempre ens hem d'acoplar els catalanoparlants a les EXIGÈNCIES dels vinguts de fora? Estic fent un Master i resulta que un 40% dels matriculatls són sudamericans. I clar, ja tenim el problema per a ells: EL CATALÀ. Els bons xics, en canvi de buscar en quina llengua es realitzava tot el curs allà que van a exigir. El primer dia de classe: "ESCUCHA, HABLE EN CASTELLANO QUE ACABO DE LLEGAR Y NO ENTIENDO". Esta frase, tot i que portem ja 3 mesos de classe, es repeteix dia si dia també. I es clar, els professors canvien la llengua ràpidament no siga cosa que des de Sudamèrica parlen d'ells. Si jo parlar anglès i anar a Mèxic a fer unes classes, de debó penseu que canviarien d'espanyol a anglès perquè 1 o 2 persones ho demanaren? Jo crec que NO.
Pèrò el problema de tot plegat ho tenim nosaltres mateixos. Per part del professor, crec que no és adquat canviar de llengua si realment se l'estimen. I tampoc crec adient que el canvi de llengua es deixe en mans dels alumnes pregutnant amb negació: clar, els catalano-parlant no teniu cap pega no?. Davant aìxò, calles i proseguieixe. Això si, en un presentació que vaig fer, la vaig fer en la meva llengua, entengueren o no entengueres.
Així doncs, pense que cal que les persones amb més autoritat dins d'una classe, els professors, siguen fort i valents a l'hora de poder utilitzar la nostra llengua. Si no ho fem d'esta manera, podem arribar a perdre-la dins de l'àmbit científic on l'anglès fa estragos a l'hora de comunicar la ciència.