Quan no se't valora....

Hi ha dies que estàs més afonat que altres, o almenys això és el que li passa a esta personeta que escriu, de quan en quan, en este blog. Quan això passa sempre penses que mai ixiràs del pou i que el vent sempre bufa en contra teu. Però, quan passen els dies penses: quina idiotada més gran pensava jo fa uns dies. I tornem a començar.
I per què escric jo ara això? Pues per cosetes que passen al llarg del dia... Ja diuen que hi ha gent que naix amb estrel·la i altres que naixen estrellats. Hi ha gent que més o menys es troba la vida solucionada i altes que s'ho han d'anar currant passet a passet. Podria dir mil i una frase més!
Però bueno, com vaig vore l'altre dia en una pelque acabava:
Mentre hi haja música, seguirem ballant. I, si pot ser, amb un somriure.

Que tingueu un bon Sant Jordi!

Noves carteres

Esta setmana ha començat la nova legislatura, amb un nou govern i noves cares i carteres. De nova creació i crec que molt criticades abans d'hora, han estat els Ministeris d'Igualtat i d'Innovació i ciència. Doncs, crec que és massa prompte posar tanta crítica damunt de la taula si encara no sabem què en faran realemnt!
De la primera, la crítica més sentida aquestos dies és que tota la matèria que este ministeri durà hauria de ser transversal i que les altres carteres haurien de portar tota aquesta matèria. És cert, però fins ara així ha sigut i no s'ha vist cap avanç significatiu. Per la mateixa raó de ser, Medi Ambient que és una cartera específica, també hauria de ser transversal i que indústria controlara els residus industrials. També Agricultura hauria d'encarregar-se del control de l'excés de l'aigua etc etc etc.
I del nou ministeri de ciència i innovació, a vore com va!
Crec que hem de donar els 100 dies de gràcia i ,potser, després renegar i denunciar tot el que no s'haja fet fins aleshores.

20 d'Abril

Encara queda vora un mes per al 20 d'Abril, però per totes aquelles "amistats" que es deixen al llarg dels anys!

Homenatge a Teresa

Per a totes aquelles persones, que sense adonar-se'n formen part de la nostra vida, ensenyant-nos moltes coses de la vida que no està escrit en els llibres!

Per totes aquelles persones sense les quals, mancaria una part de nosaltres!

Treballar per viure o viure per treballar?

Demà, un dia de re-entreé en el treball. Després d'uns dies de festeta, una servidora ja les va tindre en falles, torna l'entrar a treballar. Però, en la societat en la que vivim molt sovint em fa pensar en com està organitzada la nostra vida al voltant del treball. Està clar que és necessari treballar per poder menjar, ja ho deien Al Tall, però fins quin punt? Fins el moment de deixar de banda a tots els teus per poder aspirar al lloc més alt de la teva feina? Jo sóc del parer que primer són les persones i després ja vindrà el treball, però costa i més en una societat i en uns treballs tan competitius com el que he anat elegint.
En el meu cas, als laboratoris de recerca quan més hores estigues allà, més bo eres i millor tindràs el teu futur en el camp de la recerca. Però, què el passar hores és sinònim de tindre resultats?Per què en qualsevol entrevista que fas a un laboratori el primer que et diuen és no eixiràs fins les 8 de la nit entrant a les 9 del matí?

No deixa de ser una reflexió pre-entrada de treball.

Dia Internacional de la Dona

D'aci en 7 dies, a banda d'estar en ple dia de reflexió de les eleccions de l'estat espanyol, serà la commemoració del Dia de la Dona. Aquestos dies no caldrien si realment no existira la desigualtat que hi ha entre homes i dones en la nostra societat masclista en la que vivim. Tenim massa interioritzades massa conductes les conseqüències de les quals és marcar més la diferència entre tota la ciutadania. Per això, encara hem de reclamar que les dones tenim la MATEIXA capacitat que un home per ocupar una direcció d'una empresa, per cobrar la mateixa quantitat de sou en un treball i per tindre les mateixes oportunitats. Doncs bé, la setmana que ve es celebrarà aquest dia.
I la meva sorpresa ha sigut vore les activitats que l'Ajuntament del meu poble, La Pobla de Vallbona, ha organitzat durant tota aquesta setmana. Abans de llegir els actes he de reconéixer que m'havia mig alegrat perquè pensava que treballaven polítiques socials. Però, per a la meva sopresa, m'he quedat de pedra quan he llegit què s'ha preparat. Resulta que per celebrar el 8 de Març es farà cursos de cuina per a dones (qui sol cuinar més a casa? els homes?), automaquillatge (activitat molt útil per lluitar aquesta desigualtat), visita turística per València (ALERTA: que les dones no poden fer turisme sinó és el 8 de Març?) i sobretot dinar al Rascanya.
Senyores: el dia 8 de Març NO és el dia de festa de les dones sinó un dia de denúncia de la desigualtat!

On queda el tractament dels problemes de les dones? On queda la formació per abolir definitivament la violència masclista? On queda la formació de les dones de totes les edats sobre la igualtat? Per què no es parla sobre el llenguatge sexista que tots tenim tan interiotitzat que ni ens adonem?

Amb actes tipus que he descrit es fomenta més la desigualtat que no la denúnica. NO ANEM BÉ! Per això:

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Barça-València amb colors electorals

Esta setmana que entra demà serà completa: copa del rei, molta feina i campanya electoral amb el seu corresponent debat. Però, no vos perdeu este video. En el segon 10 apareix un logo que és familiar per tota aquella gent que fa temps que pensem que darrere del València CF s'amagava alguna cosa. Ara, ja ho han fet realitat. Que conste que no és un montatge meu (ja m'agradaria poder dominar així la imatge), sinó que ha eixit en difussió per la cadena que retrasmetrà el partit!

PD: ho sent per tota aquella gent que, tot i no votar al PP, són seguidros del València. I, de pas siga dit, FORÇA BARÇA!

Per molts anys!

Per a tu, que ens has ensenyat en aquesta vida a lluitar i eixir dels pous més fons.
Per a tu, que sempre has tirat endavant en un camí que no ha resultat ser gens fàcil. I ho continuaràs fent.
Per tu, que sempre ens has fet sentir tan bé que amb res del món t'ho podrem pagar.
Per tu, que no hi ha qui et guanye a portar la joventut en l'interior.
Per tu, que des de fa un temps eres la meva iaia viatgera preferida.
Per tu, que eres el reflexe de tota una vida lluitant. Una lluitadora nata.
Per tu, i sent molt materialista, pel millor arròs al forn del món, entre altres coses, que ix de les teves mans!

Per ser com eres i per ensenyar-nos tantes i tantes coses. Perquè el que s'ha de tindre en compte és, com diu alquest blog,

" Qui perd els orígens perd la identitat!"

Per moltes més coses que no escriuré però que porte dins del cor, moltes felicitats. I que per molts més anys ho poguem celebrar.

La vida en ciència

Poques vegades he parlat de la meva feina: la recerca. I no és perquè m'avergornyisca ni res pel semblant, sinó per lo incompresa que pot arribar a ser esta feina. Mil hores al dia, 25 dies a la setmana, i al mes ja ni contar-ho. Durant molt de temps no ix res, es repeteix la feina però el dia que ix: JA HO VAL PER TOT EL QUE S'HA FET.
Però reconec que aquesta faena està menysvalorada, i tot i així cap cop m'agrada més. Masoca? Pot ser, però el que està clar que en el nostre país que volem construir cal potenciar més la recerca per ser un país punter. Si a banda dels horaris, en els quals passem més hores al laboratori que no a casa, els sous no diexen de ser beques.... Tot això es resumeix en menys gent que vol fer el doctorat. Moltes places però pocs aspirants.
A més, la inestabilitat laboral un cop has acoseguit llegir el doctorat. Per fer CV cal anar-se'n a l'estranger i el que tot això comporta. En una edat on ja es comença a plantejar una vida familitar en els millors dels casos, a plantejar-se què val més, la vida familiar o la ciència.
I no és per fer-se la víctima, però qui conega a algun especímen que treballe per la ciència ja sap de què estic parlant. Però, sobretot, cal més recolzament social i una major ajuda a tots els joves investigadors per poder ser un país capdavanter.

SMS o missatge de text?

Els mòbils han canviat molts hàbits de la ciutadania de hui en dia. Ara és quasi impensable eixir de casa sense l'aparell o anar-se'n de vacances sense ell. Però sens eparlar de l'addició que moltes persones ja presenten, m'agradaria fer una reflexió sobre el mal que estan fent els missatges de text a l'escriptura. L'altre dia, mentre mirava un d'aquestos programes que permeten enviar missatges de mòbil, se'm posava la carn de gallina al vore que més de la quarta part mostraven errades ortogràfiques. I no estic parlant de contraccions que tots alguna vegada n'hem fet, sinó de canvis de "v" per "b" o de posar "h" on no toca. Però, el més trist de tot és que quan s'escriu un text que no és de mòbil, es tornen a tindre les mateixes errades. Així que no ens extranye que la nostra crialla, els xiquets i xiquetes que tenen mòbil, puguen suspendre llengua o que de cada 10 paraules facen 7 faltes d'ortografia. Aquest nou llenguatge està acabant amb la bona i correcta escriptura. Des del meu punt de vista, tots aquestos missatges no s'haurien de mostrar via un mitjà com la tele. Els mitjans de comunicació haurien de contribuir a que no es repetiren errades d'ortografia. Hui, sense anar més lluny, en el programa de Matins a Tv3, en un subtítol de l'entrevista podíem llegir: "Nosaltres hem proposa't". No podem viure en un país on vivim envoltats de errades d'aquest tipus.

PD: no em queixe de les errades, que jo també em puc equivocar en algun moment, des d'aci vull fer reflexionar de la situació de la gramàtica. Pense que hui en dia la cosa està més difícil que no fa 25 anys.

Paradoxes de la vida

Ahir, mentre em passejava pel meu poble en el seu dia de Festa, comentava amb una amiga la situació de La Pobla des de que està el nou Ajuntament. Resulta que, tot i jo viure a uns 350 quilòmetres del meu poble, coneixia jo més les barbaritats que s'estan portant a terme al meu poble que no ella que viu dia a dia alli mateix. Resulta que no s'havia enterat que l'Oficina de Promoció de la llengua ja està cremant-se totalment i que l'Ajuntament ja no dóna ni un cèntim més per ella. Que unes obres urbanítiques han sigut atorgades a l'empresa d'un dels concejals, cosa totalment il·legal i que aci tots callen la boca. Que a la sala de plens de l'Ajuntament ara, a més d'estar presidida per un Rei i una bandera espanyola, tenim als retrats de Sant Sebastià i de la Mare de Déu del Rosari. Per què no posen també algunes imatges de la religió musulmana o xinesa? Perquè si jo no recorde malament, el pais on vivim es declara laic en eixa constitució que tant d'apreci tenen els governants del meu poble.
Així que em vaig quedar perplexa del poder que té l'internet ja que jo de tot açò m'assabente gràcies a la gran web Edeta.cat.
Però aquesta no és la solució per al meu poble. Mentre totes les notícies les coneguem els que vivim fora no podrem fer res de profit. On està l'oposició per informar i denunciar estos fets? On està la transparència d'un govern democràtic?Denunciar-ho via internet està molt bé però cal fer coses a peu de carrer.
Després de parlar un bon rato vam arribar a la conclusió que a La Pobla ni govern ni oposició. El que cal és una gran mobilització a nivell de la ciutadania, el que s'anomena moviment social. Fins que algun grup de joves o alguna associació amb paciència i amb ganes de treballar sense protagonisme no asumisca el problema, seguirem tal i com estem.
No pot ser possible que jo m'entere de moltes més coses que no la pròpia ciutadania. EL PODER D' INTERNET!

PD: per als qui em vau dir que tenia el bloc un poc mort, gràcies per l'avís. Em torne a re-activar!

Avui, dita

La clau de l'èxit a la vida té una fòrmula matemàtica: A=x+y+z

La variable X és treballar, la Y és divertir-se i la Z és callar.


Frase copiada de la tesi d'un gran company de feina. Moltes gràcies per tot, Xavi!

Muixeranga a Altea

Ja feia massa temps que no escrivia. Sols dir-vos que comenceu l'any de la millor manera possible.
Vos pose la banda sonora de mi mateix.

Nova pujada = INDIGNACIÓ

Quina vergonya més gran! La gent del poble no s'entera de totes aquestes pujades monumentals que el Govern de La Pobla de Vallbona estan duent a terme però és vergonyós tindre a polítics d'este tipo.
Ara resulta que no només pujen els impostos sinó que augmentaran els anuncis del partit del govern pagats per fons públics. Senyors i senyores, el pressupost de protocol i publicitat del poble ha pujat de 36.000 euros en l'any 2007 fins a 70.000 euros pressupostats per a l'any 2008. Tot açò el poble no s'entera, per què no es fa saber a tota la població i s'ha de filtrar via internet?. Es pensen que la ciutadania en vore els carrers enllumenats per a nadal i una mascletà per a les festes del Rorsari i de Sant Sebastià ja té prou? Però, l'oposició per què no informa? Són diners públics que ixen de TOTES les butxaques i tots ho hauríem de saber.
Indignació em crea que els polítics actuen tal i com ho fan. Ara prepareu-vos que ixirem a 5 cartells d'eixa campanya de "Agua para todos". A encartellar el poble s'ha dit. Encara que amb eixa partida pressupostaria supose que a una bona contrata de subcontrates de més sub-subcontrates deuran arribar!

Espere que tots els meus veïns de La Pobla que lligen el post els servisca per enterar-se i fer passar la veu a la resta de la ciutadania. Encara que siga pel boca-orella hem de fer arribar al poble totes aquestes notícies. Si sols es queden en Internet no podrem fer res!

Nominada a Premi Revelació

En una època on les enquestes del CIS reflexen que al voltant d'un 50% de la ciutadania no li interessa la política ( la valoració sobre aquest tema mereix un post a banda), una jove de les JERC i d'Esquerra està nominada com a Diputada Revelació del Congreso de los Diputados en aquesta legislatura que ara acaba.
I és una nominació que no és casual, tota la feina feta té la seva recompensa, ja ho diuen això.
Res, des d'aci, sols dessitjar-te molta sort i a vore si ho podem celebrar prompte per Barcelona o per alguna indret del nostre país!

ENHORABONA!

A guanyar diners, on estan, on estan?

A alguns de vosaltres us deu sonar esta mítica cançoneta del programa del Monleón " La Paella Rusa". Els qui no vos sones ni la cançò no l'Orxatera valenciana, ja vos ho contaré un dia que té és de la magnífica cultura que dóna Canal Bou.
Però el títol va més enllà al programa. M'ha vingut al cap quan vaig llegir l'altre dia a l'Edeta que a La Pobla es pujarà entre un 3,8% i un 50% els impostos de la ciutadania! Apreteu el cinturó que ens ve una revolta! Sí, ens pujen els impostos per 2 raons bàsicament:

a) per poder pagar-se l'increment de sous que s'han fet TOTS els concejals, incloent la pujada brutal del sou de l'Alcaldessa Sra. Mª Carmen Contelles. Si no recorde malament, en l'anterior legislatura els qui ara mateix estan manant van aprovar amb l'ajuda de l'estimada U.V. (i no és Universitat de València) que els sous dels concejals i de l'anterior alcalde no sobrepassara els 600 euros. I ara, què passa? Que no arriben els senyors concejals i alcaldessa a final de mes? Sí que em sap mal!

b) per poder realitzar la política social inexistent de La Pobla. Perquè de política social crec que no se sap massa la definició. I les escoles? Després de 6 mesos d'estar a l'alcaldia encara no s'ha parlat de la nova escola que recorde que en una pancarta van posar que estaria ja feta amb el PP. I la guarderia? Que no s'inagura?

Bueno, si per casualitat voleu viure a La Pobla de Vallbona, penseu que els impostos ara es pujen i molt!. I per al qui ja vivim, a lluitar que encara som joves!

PD; del concurs de la TV Pobla ja en parlaré un altre dia. Si és que el meu poble m'encanta perquè de posts no me'n falten...

Per la llibertat d'expressió.

Tots sabem i coneguem que Chávez va tancar una emissió de televisió. Tothom ha opinat i ha dit la seva però una opinió generalitzada és que com es podia privar a la ciutadania de l'emissió d'una cadena.
Tots sabem que a la Xina hi ha una unes pàgines d'Internet proibides per part del govern i, davant aquest acte, ens posem les mans al cap en pensar aquesta prohibició d'informació.
Però no cal anar tan lluny per saber d'altres fets de repressió de la llibertat d'expressió. Al País Valencià, heu llegit bé, al PAÍS VALENCIÀ, la setmana que ve ja començaran a procedir al tancament de les emissions de TV3. Començaran per Alacant, a la Carrasqueta, i suposem que després ja es tancaran a València i a Castelló. I per què poca gent s'entera d'això? Per què no ix als periòdics gratuits a primera plana igual com el "por qué no te callas"?
Vivim en un país on és més important el que passa a milers de quilòmetres enllà i on és més fàcil de parlar de tot el que passa fora i no jutjar el que passa a casa.
Per això, tots el que pugueu, plantem cara al tancament que ara ja sí que és imminent!

I seguint en el post i m'ha fet saber l'Anna : "el sant quant de més lluny més miracles fa"

I després ens queixem!

Tornada de València cap a Barcelona: cotxe per arribar a l'estació del Nord, després tren fins arribar a Tarragona, bus per arribar a Barcelona i metro fins arribar al pis. Sí, estava per comprar una entrada a les Golondrines de Barcelona per tocar la mar i traure'm un bitllet d'avió per fer Reus-Barcelona i així poder tocar TOTS els transports del món.
Sí, 5 hores quan el trajecte el faig quan no hi ha obres de TGV en 3. I per què he de patir jo estes obres que no utilitzaré mai? Després diuen qui és solidari i qui no! Però, senyora Maleni, no patisca que jo de paciència en tinc. De fet, mire si confie en RENFE que ja ha comprat uns altres bitllets per anar al pont a casa!
La gent que patix el tren (rodalies) es queixa a la feina, a casa, amb els amics... Però, companys i companyes, estes queixes no ixen dels nostres cercles. A vore quanta gent afectada i diu estar tan farta acudix el dia 1 de Desembre a la mani a Barcelona. Estem en una societat on és molt fàcil queixar-se però molt difícil mobilitzar-se. Així que remugar als companys no fa massa efecte. Cal que ens plantem tots el dia 1 de Desembre per poder acabar en el logotip que, tot i que està en espanyol, té la seva gràcia!

Per ser els millors freakis

Este cap de setmana ha sigut el XXI Congrés Nacional de les JERC a Mataró. Un Congrés que ha estat organitzat per la militància del Mareme-Barcelonés Nord i des d'aci, moltes gràcies per tota la feina que vau fer perquè ens aplegàrem allà durant 2 dies.
I res, com alguns de vosaltres ja sabreu, vaig eixir elegida com a Secretària Nacional de la Dona de les JERC. Em fa molta il·lusió portar a cap este repte i ganes en tinc i moltes. A més, és la primera vegada que una militant del País Valencià està en la Permanent de les JERC!
I valoracions polítiques del Congrés ja estan totes dites i sino,tot es pot llegir a la ponència. Però des d'aci vull agrair a unes quantes persones el fet d'estar en esta situació:.
Primerament agrair de tot cor a l'Anna Teixidó i la Georgina Oliva pel fet de pensar en mi quan se'ls va proposar el relleu de la Secretaria a la nova Permanent i, sobretot, per l'ajuda que estos dies m'han oferit.Quan m'ho van proposar estava a una Escola de Formació i, des d'aleshores que és com si no m'ho acabara de creure-ho. Mai m'haguera pensat que caurien en mi!
En segón lloc a tota la militància que em va recolzar en els 82% vots que van votar a favor. I, els que van votar en blanc, espere poder demostrar i fer el millor possible esta nova tasca.
I no puc oblidar-me de tots els meus, de la gent valenciana que va pujar, però sobretot, a l'Anna Peña. Des de que la vaig conèixer que sempre l'he tingut al costat per tot allò que necessitava. Eres un solet anna! I, a una altra persona que ja no està a les JERC per edat però que gràcies a ella estic on estic, a l'Àngels.
Ja sé que em deixe moltes persones per nomenar però la meva intenció no era fer un llistat sinó una resenya i al pas que vaig faré un testament. Espere que a tots els que no anomene em sàpiguen perdonar.

PD: i al Pere, al Joan i al Salip, espere poder contar amb la vostra experiència per poder treballar lo millor que puga.

Que el meu nom no s'oblide al llarg de la història

1 de Novembre, dia molt sentit per auns i menys per als altres. Per mi no ha sigut dia de festa, com cada matí m'he alçat per anar al laboratori i treballar durant tot el dia. Ja fa anys que no vaig al cementiri, però a tots els que tinc allà, els porte sempre allà on els he de portar, al cor.
Donc bé, en una estona que he tingut, he aprofitat per anar a vore la pel·lícula "Las 13 rosas".
A més d'un li haurien de passar aquest homenatge a totes aquelles persones que van matar sense haver comés cap delicte, sols defensar la seva ideologia, la llibertat i la pau per a la seva societat.
És una pel·lícula que, a l'igual al documentar del Al Gore, haurien de passar per totes les escoles perquè s'ensenyara la veritat completa. Però no es farà, ja ho sé!

Esta setmana just s'ha aprovat la Llei de Memòria Història, o millor dit, la llei de memòria per a alguna quants. 2 partis han votat en contra, el PP i ERC per qüestions molt oposades. No val una llei on sols es reconega de boqueta què ha passat durant el franquisme i no anar més enllà denunciant els fets. Una llei que ja arriba tard (massa anys després de la dictadura) no es pot sols quedar en una simple crida a retirar els símbols franquistes. Així no anem enlloc. Per això i molt més, ERC va votar en contra i molts gent recolzem aquest NO. Altres s'han omplit la boca durant molt de temps demanant els papers de Salamanca, demanant la revisió del cas Puig Antich o d'altres i han acabat votant a favor. Siga com siga, una altra llei coixa que s'aprova a l'estat Espanyol.

Per tot això, cal que quants més millor vegem la pel·lícula que ens donarà més força per seguir lluitant pels nostres ideals. Gent com aquestes 13 xiques es necessiten ara per tirar endavant.

PD: ahir este blog feu 1 anyet de vida! No s'actualitza massa sovint (es fa el que es pot) però moltes gràcies a les vora 2500 visites que ja heu fet. No són massa, però per mi és un molt bon resultat!