Vaja-se'n Fountain of the Blackberry

Sr. Font de Mora,

Abans de res, m'agradaria donar-li les gràcies per haver aconseguit que el dissbte passat, milers de persones ixqueren als carrers de València per poder lluitar contra una política educativa que vosté i els seu partit esatn impulsant. És tot un mèrit fer que gent de totes les comarques, pobles, instituts, escoles del País Valencià s'aplegaren en València. TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA EN PLE. Ja li dic, crec que ni les manifestacions contra la guerra van aplegar tants manifestants en el país del mesinfotisme. Ja em dirà com ho ha fet.

Però, no s'avergonyisca que el treball que ha fet no té preu. Així doncs, done la cara, comparega davant tota la ciutadania (en anglés o en castellà o en valencià o si vol en rus) i mantinga els seus principis davant dels mitjans de comunicació (i no únicament la seva emissora canal nueve). Si tant valuosa creu que és la seva llei d'educació seria fácilment defensable. Però, com bé sap vosté i saben els seus, la llei no té ni cap ni pues i per això s'amaguen.

Per tot això, sols m'agradaria acabar dient que es retirara que ja ha fet prou el ridícul. La situació és digna d'una dictadrua com la que es viu al País Valencià. I a la ciutadania, sols dir que les properes eleccions ha de canviar el color polític si no volem fer del País Valencià un país de molta traca i no de fons.

Revolució a les aules

A Itàlia, esta setmana estan en peu de guerra per la reforma educativa que la ministra d'este país ha impulsat i ha aprovat el parlament. No m'he llegit de què va esta reforma però si una vaga està seguida pel 90% pel personal educatiu, alguna cosa haurà de tindre en contra del mateix. Però la meva reflexió de hui, diumenge al migdia, no ve per lo malament que estiga feta la llei, sinó per l'eixida de la revolució des de les aules. La gran majoria de les revolucions actuals, com la del Maig del 68, han nascut a les universitats i s'han anat estenent per la societat. Però tal i com estan hui en dia les universitats dels PPCC i de l'Estat Espanyol, dubte que puga eixir cap tipus de revolució. Des del meu humil parer, pense que s'ha perdut l'essència de la universitat. A banda de poder realitzar uns estudis superiors, pense que és a la Universitat on s'ha d'acabar de formar a les persones, tant professional com racionalment. Per desgràcia, hui en dia sols es va per aprovar (i no dic per estudiar) i prou més. La nova normativa europea encara propicia més que la Universitat sols siga la continuació dels estudis de primària i no permetrà la formació com a persones. On es podrà aconseguir el raonament? On es podrà aprendre a entendre l'essència de la vida? Supose que la gent amb més inquietuts, com sempre hem fet, ho buscarem fora i en altres indrets. Però aquesta espècie que s'interessa per la política i la cultura no és massa abundant. Així que, la restra, eixirà amb una titulació però sense un pensament ideològic ben format. Sense dubtes, en un futur tindrem una societat amb títols (TITULITIS) però amb poc contingut social. I, això ja li va bé als governants: tindre una societat que no es moga per res, ni per allò que realment toca a les butxaques de la ciutadania.

Fountain of the Blackberry

Tenim uns polítics tan originals que pel país poden traduir el seu cognom per donar exemple de les normatives que ells mateix proposen. Ho dic perquè el conseller d'Educació del País Valencià, Sr. (per dir-li Sr.) Font de Mora es va fer dir d'aquesta manera per respondre que l'anglés era necessari en l'educació i que per això s'havia implantat l'Educació per la ciutadania en anglés.
Com es pot ser tan cutre?
Deixe la pregunta l'aire!

Negra sombra.

Molt bona cançó! No té desperdici!

El pla Bolonya i les conseqüències

Xiquets i xiquetes, el pla Bolonya ja està 100% instaurat, almenys, a les universitats del Principat. I ho dic perquè estic patint les conseqüències des de que vaig començar a fer el doctorat en neurociències a la Universitat de Barcelona. És una vergonya que 2 anys després de començar els estudis del Master encara no estiga la cosa ben definida. Saps la impotència d'anar pagant a un lloc i a un altre però que no se sap encara quins papers s'han de presentar? Que si jo ara no et puc signar aquest paper i t'ho hauria de signar fulanito...
La única cosa en la que els estudiants de tercer cicle estem notant aquest nou pla és el els diners que s'estem deixant per poder treballar en recerca. Si partim de la base que moltes beques encara no estan adaptades al nou sistema i que no et cobreixen gran part de les despeses, hui en dia per voler dedicar-te a la ciència t'ho has de pensar molt i molt bé abans de poder pagar-ho tot.
Espere que aquestos 2 anys que han passat des que la UB va acordar entrar a Bolonya hajen sigut suficients per poder posar-se al dia en tots els tràmits necessaris. Que els estudiant no hem de pagar per no tindre posats al dia uns tràmits administratius.

No m'importa la política

Molt sovint, parlant en gent adulta sols sentir coses com: "A mi no m'importa la política; em considere apolítica" i la gent es queda tan ampla! No sé si tota aquesta gent sap que la paraula apolític en grec significa IDIOTA. No puc entendre que gent amb uns estudis superiors anuncien a 4 vents que la política no els interessa. Crec que política és tot. Des de que tries agarrar transport públic o agarrar el cotxe propi com decidir on anar a sopar.
No cal estar posat al dia en què fa cada polític, on ix a sopar o amb qui es reunix per entendre de política però sí s'ha de tindre en compte que en una societat "democràtica" com la que vivim tothom hauria de saber què vota i per què. El fet que gent de 30 anys encara et diga que vota el que li diuen els pares és molt trist. Aquestos fets jo crec que són molt preocupants, més del que els tenim en compte. I aquesta situació és fruit del sistema pol´tic actual.

Un poble que no té interès pels seus drets és un poble fàcilment manipulable. Mentre tinguem tanta gent com la que m'he anat trobat i que responen a aquest perfil, tindrem un poble on els mandataris que actualment tenim estiguen contents perquè tindran el poder per molts anys!

Citizenry Education

Avui han començat les classes a les escoles de País Valencià. Els xiquets i xiquetes ja volien tornar a vore el amics, els professors que han passat uns 2 mesets de vacances i, sobretot, tornar als barracons qu tant de caliu fan allà cap als mesos de Novembre i Desembre. Però este any hi ha una novetat i és l'asssignatura EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA. Quan jo estudiava li deiem Ètica i, que jo sàpiga, encara no m'ha donat cap mal de cap el fet d'haver-la estudiat. Recorde algunes classes a l'Institut del Llíria i, la veritat, estaven prou interessants. Crec que no serà cap trauma per a l'alumnat.
Però l'opció que de la Generalitat Valenciana per poder impartir la classe en anglés és graciosa. Després que el Tribunal de Justícia els haguera impartit donar la classe en anglés (jo que sàpiga l'anglés no és idioma oficial del País Valencià) ara s'han inventat el paper del traductor! Mira que de graciosos està ple el món. ARa resulta que tindrem classes on estaran els alumnes, el proferssorat i el traductor perquè així els xiquets senten la classe en anglés. Aiii mare, on anirem a parar?
Espere que els sindicats d'Educació del País Valencià aconseguisquen posar punt i final a esta manera de donar classes. Que, si més no ja ha originat algunes rises, si més no jo ho trobe divertit de lo absurd que és! Així que al País Valencià ara que ja va sobrats de mestres (irònic) ara caldran traductors!

El gen de la infidelitat

Un grup de l'Institut Karolinska de Suècia ha publicat en una revista científica de prou valor dins del camp de la recerca, un estudi on es demostra que el polimorfisme d'un al·lel del gen d'una hormona pot influir en el conportament d'infidelitat dels homes en les relacions de parelles. (per llegir nota de premsa cliqueu aci).
Haurem de fer un test genètic a les nostres parelles abans de comprometre's?De ben segur que algú ja ho ha pensat.
Però aci ens oblidem d'un component molt important i amic de la genètica que és L'AMBIENT. Normalment, els estudis científics que soles arribar a mans de la societat van relacionats amb els avanços de la genètica en camps com el càncer, la sociologia o d'altres. Però, aquetos estudis s'han d'agarrar com estudis científics i he, de tindre en compte la conjunció que el resultat del que som és la suma dels gens i de l'ambient. Darrere de moltes d'aquestes publicacions també hi ha un poc de sensacionalime. O, almenys, així ho crec jo!
Així doncs, no cal que colapsem les clíniques privades per vore si les nostres parelles tenen o no aquest al·lel. Que ara estem en crisi i tots aquestes anàlisi no són massa baratos tampoc.

Exposició GENS partidista

Al meu poble, La Pobla de Vallbona de la comarca Camp de Túria del País Valencià, s'ha organitzat una exposició si més no curiosa. Quan vaig sentir que anaven a organitzar una exposició vaig pensar, mira almenys començarem a inculcar la història a la ciutadania. Però, tot indica que l'exposició no és més que progadanda blavera. He de dir que encara no l'he vista i que en vacances aniré per poder opinar però sols vent el panflet m'ix urticària. Així que ho intetaré.
No pot ser que una exposició SENSE BASE HISTÒRICA estiga pagada en diners públics que cadascun de nosaltres paguem religiosament cada mes. Tampoc pot ser que la "setmana cultural" sols hi haja discomòbil i més discomòbil i encara més discomòbil.

Senyors i senyores de l'Ajuntament, per a qui governen? Supose que sols per als que vos han votat però això NO és fer política. Això és fer amics i agranar cap a casa! INDIGNANT!
I les escoles que fa 2 anys que prometieu on estan?I mil coses més que no escriuria per manca de temps i no per manca de ganes.

Cliqueu i m'entendreu!

Etapa nova

Ja fa massa temps que no escric i no serà perquè no han passat coses des de l'últim post.
Però ja és hora de posar-se les piles. I què millor després d'una acampada que es va haver de suspendre per la pluja? Un diumenge de descans i amb un temps que ja feia dies que no teníem.

Doncs res, torna una nova vida per a este blog!

Fins molt prompte!

1 setmana després del 25 d'Abril

Avui, una setmana després de la celebració de la Batalla d'Almansa, gran diada per a la gent del País Valencià, ja quasi ningú es recorda de la gent que vam anar a Alacant per fer sentir la nostra veu. Aquest any, tot i la meva negativitat, em pensava que seríem una cinquena part de la gent que ens vam aplegar a l'IES Jorge Juan i que vam anar a replegar a RENFE el tren que s'havia averiat. Casualitat que se desprenguera una catenària el 26 d'Abril? O intencionat? Mai no ho sabrem perquè tothom sap que la desinformació és el pa de cada dia de RENFE.
Doncs res, després d'aquella diada que et permet vore la gent que veus d'any en any (són companys de manis) tot continua igual. L'últim exemple seria l'enviament a la pressó a una alcaldessa demeocràticament elegida i que, com que no s'ha pogut aprovar les diverses mocions de censura ara l'envien a la càrcel. Vivim en un estat democràtic o sols ens omplim la boca dient que vivim democràticament i aixina s'autoenganyem?

Quan no se't valora....

Hi ha dies que estàs més afonat que altres, o almenys això és el que li passa a esta personeta que escriu, de quan en quan, en este blog. Quan això passa sempre penses que mai ixiràs del pou i que el vent sempre bufa en contra teu. Però, quan passen els dies penses: quina idiotada més gran pensava jo fa uns dies. I tornem a començar.
I per què escric jo ara això? Pues per cosetes que passen al llarg del dia... Ja diuen que hi ha gent que naix amb estrel·la i altres que naixen estrellats. Hi ha gent que més o menys es troba la vida solucionada i altes que s'ho han d'anar currant passet a passet. Podria dir mil i una frase més!
Però bueno, com vaig vore l'altre dia en una pelque acabava:
Mentre hi haja música, seguirem ballant. I, si pot ser, amb un somriure.

Que tingueu un bon Sant Jordi!

Noves carteres

Esta setmana ha començat la nova legislatura, amb un nou govern i noves cares i carteres. De nova creació i crec que molt criticades abans d'hora, han estat els Ministeris d'Igualtat i d'Innovació i ciència. Doncs, crec que és massa prompte posar tanta crítica damunt de la taula si encara no sabem què en faran realemnt!
De la primera, la crítica més sentida aquestos dies és que tota la matèria que este ministeri durà hauria de ser transversal i que les altres carteres haurien de portar tota aquesta matèria. És cert, però fins ara així ha sigut i no s'ha vist cap avanç significatiu. Per la mateixa raó de ser, Medi Ambient que és una cartera específica, també hauria de ser transversal i que indústria controlara els residus industrials. També Agricultura hauria d'encarregar-se del control de l'excés de l'aigua etc etc etc.
I del nou ministeri de ciència i innovació, a vore com va!
Crec que hem de donar els 100 dies de gràcia i ,potser, després renegar i denunciar tot el que no s'haja fet fins aleshores.

20 d'Abril

Encara queda vora un mes per al 20 d'Abril, però per totes aquelles "amistats" que es deixen al llarg dels anys!

Homenatge a Teresa

Per a totes aquelles persones, que sense adonar-se'n formen part de la nostra vida, ensenyant-nos moltes coses de la vida que no està escrit en els llibres!

Per totes aquelles persones sense les quals, mancaria una part de nosaltres!

Treballar per viure o viure per treballar?

Demà, un dia de re-entreé en el treball. Després d'uns dies de festeta, una servidora ja les va tindre en falles, torna l'entrar a treballar. Però, en la societat en la que vivim molt sovint em fa pensar en com està organitzada la nostra vida al voltant del treball. Està clar que és necessari treballar per poder menjar, ja ho deien Al Tall, però fins quin punt? Fins el moment de deixar de banda a tots els teus per poder aspirar al lloc més alt de la teva feina? Jo sóc del parer que primer són les persones i després ja vindrà el treball, però costa i més en una societat i en uns treballs tan competitius com el que he anat elegint.
En el meu cas, als laboratoris de recerca quan més hores estigues allà, més bo eres i millor tindràs el teu futur en el camp de la recerca. Però, què el passar hores és sinònim de tindre resultats?Per què en qualsevol entrevista que fas a un laboratori el primer que et diuen és no eixiràs fins les 8 de la nit entrant a les 9 del matí?

No deixa de ser una reflexió pre-entrada de treball.

Dia Internacional de la Dona

D'aci en 7 dies, a banda d'estar en ple dia de reflexió de les eleccions de l'estat espanyol, serà la commemoració del Dia de la Dona. Aquestos dies no caldrien si realment no existira la desigualtat que hi ha entre homes i dones en la nostra societat masclista en la que vivim. Tenim massa interioritzades massa conductes les conseqüències de les quals és marcar més la diferència entre tota la ciutadania. Per això, encara hem de reclamar que les dones tenim la MATEIXA capacitat que un home per ocupar una direcció d'una empresa, per cobrar la mateixa quantitat de sou en un treball i per tindre les mateixes oportunitats. Doncs bé, la setmana que ve es celebrarà aquest dia.
I la meva sorpresa ha sigut vore les activitats que l'Ajuntament del meu poble, La Pobla de Vallbona, ha organitzat durant tota aquesta setmana. Abans de llegir els actes he de reconéixer que m'havia mig alegrat perquè pensava que treballaven polítiques socials. Però, per a la meva sopresa, m'he quedat de pedra quan he llegit què s'ha preparat. Resulta que per celebrar el 8 de Març es farà cursos de cuina per a dones (qui sol cuinar més a casa? els homes?), automaquillatge (activitat molt útil per lluitar aquesta desigualtat), visita turística per València (ALERTA: que les dones no poden fer turisme sinó és el 8 de Març?) i sobretot dinar al Rascanya.
Senyores: el dia 8 de Març NO és el dia de festa de les dones sinó un dia de denúncia de la desigualtat!

On queda el tractament dels problemes de les dones? On queda la formació per abolir definitivament la violència masclista? On queda la formació de les dones de totes les edats sobre la igualtat? Per què no es parla sobre el llenguatge sexista que tots tenim tan interiotitzat que ni ens adonem?

Amb actes tipus que he descrit es fomenta més la desigualtat que no la denúnica. NO ANEM BÉ! Per això:

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Barça-València amb colors electorals

Esta setmana que entra demà serà completa: copa del rei, molta feina i campanya electoral amb el seu corresponent debat. Però, no vos perdeu este video. En el segon 10 apareix un logo que és familiar per tota aquella gent que fa temps que pensem que darrere del València CF s'amagava alguna cosa. Ara, ja ho han fet realitat. Que conste que no és un montatge meu (ja m'agradaria poder dominar així la imatge), sinó que ha eixit en difussió per la cadena que retrasmetrà el partit!

PD: ho sent per tota aquella gent que, tot i no votar al PP, són seguidros del València. I, de pas siga dit, FORÇA BARÇA!

Per molts anys!

Per a tu, que ens has ensenyat en aquesta vida a lluitar i eixir dels pous més fons.
Per a tu, que sempre has tirat endavant en un camí que no ha resultat ser gens fàcil. I ho continuaràs fent.
Per tu, que sempre ens has fet sentir tan bé que amb res del món t'ho podrem pagar.
Per tu, que no hi ha qui et guanye a portar la joventut en l'interior.
Per tu, que des de fa un temps eres la meva iaia viatgera preferida.
Per tu, que eres el reflexe de tota una vida lluitant. Una lluitadora nata.
Per tu, i sent molt materialista, pel millor arròs al forn del món, entre altres coses, que ix de les teves mans!

Per ser com eres i per ensenyar-nos tantes i tantes coses. Perquè el que s'ha de tindre en compte és, com diu alquest blog,

" Qui perd els orígens perd la identitat!"

Per moltes més coses que no escriuré però que porte dins del cor, moltes felicitats. I que per molts més anys ho poguem celebrar.

La vida en ciència

Poques vegades he parlat de la meva feina: la recerca. I no és perquè m'avergornyisca ni res pel semblant, sinó per lo incompresa que pot arribar a ser esta feina. Mil hores al dia, 25 dies a la setmana, i al mes ja ni contar-ho. Durant molt de temps no ix res, es repeteix la feina però el dia que ix: JA HO VAL PER TOT EL QUE S'HA FET.
Però reconec que aquesta faena està menysvalorada, i tot i així cap cop m'agrada més. Masoca? Pot ser, però el que està clar que en el nostre país que volem construir cal potenciar més la recerca per ser un país punter. Si a banda dels horaris, en els quals passem més hores al laboratori que no a casa, els sous no diexen de ser beques.... Tot això es resumeix en menys gent que vol fer el doctorat. Moltes places però pocs aspirants.
A més, la inestabilitat laboral un cop has acoseguit llegir el doctorat. Per fer CV cal anar-se'n a l'estranger i el que tot això comporta. En una edat on ja es comença a plantejar una vida familitar en els millors dels casos, a plantejar-se què val més, la vida familiar o la ciència.
I no és per fer-se la víctima, però qui conega a algun especímen que treballe per la ciència ja sap de què estic parlant. Però, sobretot, cal més recolzament social i una major ajuda a tots els joves investigadors per poder ser un país capdavanter.