dimecres, 3 de setembre del 2008

El gen de la infidelitat

Un grup de l'Institut Karolinska de Suècia ha publicat en una revista científica de prou valor dins del camp de la recerca, un estudi on es demostra que el polimorfisme d'un al·lel del gen d'una hormona pot influir en el conportament d'infidelitat dels homes en les relacions de parelles. (per llegir nota de premsa cliqueu aci).
Haurem de fer un test genètic a les nostres parelles abans de comprometre's?De ben segur que algú ja ho ha pensat.
Però aci ens oblidem d'un component molt important i amic de la genètica que és L'AMBIENT. Normalment, els estudis científics que soles arribar a mans de la societat van relacionats amb els avanços de la genètica en camps com el càncer, la sociologia o d'altres. Però, aquetos estudis s'han d'agarrar com estudis científics i he, de tindre en compte la conjunció que el resultat del que som és la suma dels gens i de l'ambient. Darrere de moltes d'aquestes publicacions també hi ha un poc de sensacionalime. O, almenys, així ho crec jo!
Així doncs, no cal que colapsem les clíniques privades per vore si les nostres parelles tenen o no aquest al·lel. Que ara estem en crisi i tots aquestes anàlisi no són massa baratos tampoc.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Empar, celebro que hagis tornat a l'activitat blocaure.

Tanmateix, no cal fer la prova del cotó a les parelles a través d'aquest gen, quan amb amor, confiança i sinceritat "n'hi hauria d'haver prou/suficient" (per això ho poso entre comes, malauradament) per tal que la infidelitat fos un concepte buit de contingut.

Per altra banda, interessant la nota de premsa que ens has enllaçat.

Per cert, canvia el meu enllaç per www.maiol.cat

Una abraçada!

Maiol Sanaüja

Jobove - Reus ha dit...

en un poblet de 120 habitans aquest poblema no existeix

petons

Anònim ha dit...

Ostres Emparito, quin tema més interessant jejeje. Conyes a part, ja fa alguns anys que a través de la genètica s’està intentant explicar certs comportaments humans… violència, infidelitat, agressivitat, etc. Això innegablement genera dubtes i preguntes… Tota la complexitat d’un comportament humà pot dependre d’un simple gen? Si l’hi soc infidel a la meva dona, o s’hi cometo un crim, em puc emparar als gens? Aquesta situació em recorda al que ja va succeir, sobretot en el camp de l’abogacia, quan Freud va descriure el subconscient. Molta gent i molts professionals es van escandalitzar alertant que allò podia justificar molts comportaments (en aquell moment es va centrar sobretot en casos d’homicidis). I així succeeix avui en dia, on molts casos s’escuden amb la típica frase “no sabia el que em feia...”. I molts d’aquests estudis porten a aquesta polèmica. Així que es molt important com molt bé dius tu destacar que en el camp de la genètica té igual importància el factor genètic com el factor ambiental, i que per tant, si totes aquestes descobertes es confirmessin (que tinc els meus dubtes) estaríem parlant sempre de “predisposicions”. Una persona tot i tenir el gen o no, això no l’eximeix dels seus actes, ja que els factors ambientals són suficientment potents per tal de decidir un comportament o un altre...

Ara bé, i tornant al cas de la infidelitat, jo amb component genètic o sense, haig de dir que el factor ambiental promou sovint la infidelitat i sobretot a l’estiu jejejeje.

Estic molt content que aquest blog torni a l’activitat. Ja saps que es el meu blog preferit!

Xavito

Jordi Molinera i Poblet ha dit...

De moment els meus gens no són com els de l'Institut suec aquest... tiren més cap a Sueca ;-) I que siga així sempre!