Demà, un dia de re-entreé en el treball. Després d'uns dies de festeta, una servidora ja les va tindre en falles, torna l'entrar a treballar. Però, en la societat en la que vivim molt sovint em fa pensar en com està organitzada la nostra vida al voltant del treball. Està clar que és necessari treballar per poder menjar, ja ho deien Al Tall, però fins quin punt? Fins el moment de deixar de banda a tots els teus per poder aspirar al lloc més alt de la teva feina? Jo sóc del parer que primer són les persones i després ja vindrà el treball, però costa i més en una societat i en uns treballs tan competitius com el que he anat elegint.
En el meu cas, als laboratoris de recerca quan més hores estigues allà, més bo eres i millor tindràs el teu futur en el camp de la recerca. Però, què el passar hores és sinònim de tindre resultats?Per què en qualsevol entrevista que fas a un laboratori el primer que et diuen és no eixiràs fins les 8 de la nit entrant a les 9 del matí?
No deixa de ser una reflexió pre-entrada de treball.
2 comentaris:
És veritat que treballem moltes hores i que passem massa estona a la feina; però: la societat davui dia treballa més que l'epoca dels nostros pares? Treballem nosaltres més hores que els nostros pares quan eren joves? Generalitzant, podem dir que la resposta és NO. A diferencia d'abans (quan dic abans vull dir l'epoca dels nostros pares), la societat del benestar i la societat del consum ens ofereix una amplia gama d'activitats i d'ofertes. I això és el que crea frustació. Ho tenim tot, pero no podem disfrutar de res! O potser es que no sabem valorar el que disfrutem, per poquet que sia... Societat del benestar... Avantatge o desavantatge?
Xavito
Tota la raó! I quan un la té se l'ha de donar que en la societat en la que vivim és molt difícil de trobar gent que te la done, quan realment la tens!
Lo d'avantatge i desavantatge no t'ho sabria dir! Crec que he de fer-me major per poder-ho contestar!
Merci per escriure!
Publica un comentari a l'entrada