Xisquet, xisquet! Ara ja fa 26 anys que tots els dinars de Nadal repetixes que serà l'últim any que estaràs entre nosaltres. I ja en tens 91 anyets!
Ja sé que no llegiràs este blog, però volia dedicar-te un simple post per compartir amb tots els que em lligen tot el que has sigut.
Mai no has abandonat la lluita antifranquista que et va portar ben lluny de La Pobla per defensar, amb l'exèrcit republicà, els teus ideals. Molts companys teus et van abandonar per la repressió dels fascistes, però tu vas sobreviure i ja ho pots contar, i ho podem contar, amb molt d'orgull. Jo he représ la teva lluita en uns temps que realment són molt diferents als que a tu et va tocar viure però, és de justícia que reprenem la vostra lluita de fa 60 anys!
A més, han tirat endavant una família que, si no haguera sigut per la teva força de voluntat, haguera sigut molt molt difícil de portar-ho a cap.
Per tot això, per totes les vesprades que m'has explicat batalletes i per tot el que encara et queda d'explicar-me i d'explicar-te jo, t'envie un bes molt molt fort!
PD: Xisco és el meu avi!
2 comentaris:
els origens no se tenen
que pedre mai.te volem
Escolteu-lo al Xisco abans que ens deixi ell es tot cultura i sabiduria, teniu un gran tresor de tenir-lo, felicitats
salutacions dels ganxets
Publica un comentari a l'entrada