12000 persones ens hem retrobat hui al Palau Sant Jordi de Barcelona per demanar que es tornen els milers de papers que encara queden al Carrer Espolio de Salamanca. Ho podem dir més fort però no més clar: PROU!
Ja està bé d'estar convivint encara 68 anys després amb les reminiscències del franquisme que l'estat espanyol ens obliguen a tragar-mos.
No està clar que milers de persones de tots els Països Catalans, no oblidem que entre els papers hi ha Ajuntaments i ciutadania del País Valencià i de les Illes, no puguen fer una cosa tan simple com rellegir les cartes de quan eres jove (ara amb els mails ja s'ha perdut però de quan en quan encara agarre les cartes de quan era més jove per rellegir-les!).
L'acte de hui ha sigut molt entranyable. Ens hem aplegat un munt de gent, de la societat civil que se'n diu, de diferents edats i molt d'ells, gent que ha viscut de primera ma tota l'etapa de repressió franquista. Pep Sala, Maria del Mar Bonet i Raimon, que sempre aconsegueix que se'm pose la pell de gallina, han posat el seu punt musical, tan compromesos com sempre.
Res, doncs, des d'este blog, reclame, com ja he fet adherint-me a la Comissió, que tornen els papers d'allà on mai no haurien d'haver eixit, que tornen als PPCC.
Ja està bé d'estar convivint encara 68 anys després amb les reminiscències del franquisme que l'estat espanyol ens obliguen a tragar-mos.
No està clar que milers de persones de tots els Països Catalans, no oblidem que entre els papers hi ha Ajuntaments i ciutadania del País Valencià i de les Illes, no puguen fer una cosa tan simple com rellegir les cartes de quan eres jove (ara amb els mails ja s'ha perdut però de quan en quan encara agarre les cartes de quan era més jove per rellegir-les!).
L'acte de hui ha sigut molt entranyable. Ens hem aplegat un munt de gent, de la societat civil que se'n diu, de diferents edats i molt d'ells, gent que ha viscut de primera ma tota l'etapa de repressió franquista. Pep Sala, Maria del Mar Bonet i Raimon, que sempre aconsegueix que se'm pose la pell de gallina, han posat el seu punt musical, tan compromesos com sempre.
Res, doncs, des d'este blog, reclame, com ja he fet adherint-me a la Comissió, que tornen els papers d'allà on mai no haurien d'haver eixit, que tornen als PPCC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada