Després d'estar bén bé una setmana sense entrar al blog, feina i més feina, hui he llegit que la Vanessa m'havia deixat un missatge que em deia: t'he deixat un meme! DE seguida m¡he parat a pensar, però què és això del meme? Què voldrà dir? Perdoneu la ignorància però les noves tecnologies avancen molt més ràpidament que el meu cervell, cosa gens difícil per altra banda!
Pues res, en un primer moment, he de confesar queque he pensat quina mala passada m'estava fent passar... No m'agrada gens parlar sobre coses meves, sóc un poc massa reservada! Però, aci vaig a contestar estes 5 coses sobre mi (ufff, no resulta tan fàcil com sembla!). Pues allà va a vore si me puc eixir sense fer massa el pena.
1) Tinc les idees molt clares des de que era molt xicoteta. La meve intenció era poder estar treballant en un hospital o realitzant alguna cosa de recerca aplicada (relacionada amb alguna malaltia) i a hores d'ara estic realitzant la tesi doctoral estudiant una malaltia neurodegenerativa. Com dirien els nostres veïns: "quien la sigue la consigue".
2) el pessimisme conviu amb mi. Davant un nou repte, sempre pense que les coses aniran pitjor del que sempre van. Preferisc emportar-te alegries per estar equivocada que no decepcions per confiar-me massa.
3) la vena de músic no l'he perdut encara que porte uns quants anys sense poder tocar en una orquestra/banda. Escolte qualsevol tipus de música, excepte la pumba-pumba, i la preferisc si es fa en la meva terra/en la meva llengua.
4) L'aigua és el líquid que més ingerisc en diferència amb altres. un dia de treball sense una ampolla de litre i mig d'aigua no és el mateix!
5) Les grans ciutats m'agobien quan porte un llarg temps sense visitar el poble. El caliu de la gent del poble mai el pots, ni de lluny, en una Barcelona on cadascu que camina sembla que siga una bomoblla d'aire aïllada de la resta!
Per i ja he acabat! Mai em pensava que em costaria tant troba 5 coses referents a mi! Pense que m'he banyat un poc! I ara toca enviar-ho a altra gent perquè vaja contant què és de la seva vida. Així que li ho envie a Núria, Vicent i,.... ai, el el fill pròdig del Lluçanés, l'Isaac!.
dissabte, 13 de gener del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Bueno, jo sense el meu litre i mig de burret al dia tampoc estic igual xD
PS: Ja estàs enllaçada al meu bloc, sent el retràs ;)
Publica un comentari a l'entrada