Ahir vaig acabar definitivament la meva etapa d'estudiant universitari. Ara, encara que continue anant tots els dies a la Uni, ha canviat molt la cosa. Hi ha una gran diferència entre estudiar únicament i anar a la Uni a treballar. Aquelles xerrades amb els amics, el ritme de treball tan fer a la mida de cadascú... i en el cas que la facultat tinga bar, les estades en el bar que es peguen durant la carrera universitària. (dic en el cas que tinguen perquè la meva no en tenia i per això no he fer massa explicació!).
L'acte que ahir es feia en el Pati de Roger de Llúria (campus Cituadella) posava definitivament el punt i final d'aquella etapa. Una acte senzill, curtet i molt molt ben organitzat que ens va servir per fer-mos conscients que la "bona vida" ja se'ns ha acabat i que ara, com bé deia el professor Baños, cal tirar-se des de l'altura sense reixa que en reculla si caiem. Però una de les coses que més em va agradar va ser el parlament de Mercè Sala fent referència a una dita d'Aristòtil: "La intel·ligència no es mesura per la quantitat de coneixements que una persona pot tindre, sinó per la capacitat que té en poder-los posar en pràctica". A més, em va agradar molt el fet que recalcara que la Unisersitat és tan pública com la restra d'universitats catalanes i que lo important de passar per la UPF no és la nota sinò la capacitat de ser persona. Aquestes reflexions de ben segur que li les dessitjaria a prou gent que pensa que darrere d'un cos humà sols ha d'haver una nota. acadèmica.Cal donar més importància a l'empatia que en la societat en la que vivim pareix que estiga condemnada a desaparèixer.
1 comentari:
Jo no li he dit adéu, però tot i així l'acte de graduació em va omplir de nostàlgia...
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada