diumenge, 2 de novembre del 2008
Revolució a les aules
A Itàlia, esta setmana estan en peu de guerra per la reforma educativa que la ministra d'este país ha impulsat i ha aprovat el parlament. No m'he llegit de què va esta reforma però si una vaga està seguida pel 90% pel personal educatiu, alguna cosa haurà de tindre en contra del mateix. Però la meva reflexió de hui, diumenge al migdia, no ve per lo malament que estiga feta la llei, sinó per l'eixida de la revolució des de les aules. La gran majoria de les revolucions actuals, com la del Maig del 68, han nascut a les universitats i s'han anat estenent per la societat. Però tal i com estan hui en dia les universitats dels PPCC i de l'Estat Espanyol, dubte que puga eixir cap tipus de revolució. Des del meu humil parer, pense que s'ha perdut l'essència de la universitat. A banda de poder realitzar uns estudis superiors, pense que és a la Universitat on s'ha d'acabar de formar a les persones, tant professional com racionalment. Per desgràcia, hui en dia sols es va per aprovar (i no dic per estudiar) i prou més. La nova normativa europea encara propicia més que la Universitat sols siga la continuació dels estudis de primària i no permetrà la formació com a persones. On es podrà aconseguir el raonament? On es podrà aprendre a entendre l'essència de la vida? Supose que la gent amb més inquietuts, com sempre hem fet, ho buscarem fora i en altres indrets. Però aquesta espècie que s'interessa per la política i la cultura no és massa abundant. Així que, la restra, eixirà amb una titulació però sense un pensament ideològic ben format. Sense dubtes, en un futur tindrem una societat amb títols (TITULITIS) però amb poc contingut social. I, això ja li va bé als governants: tindre una societat que no es moga per res, ni per allò que realment toca a les butxaques de la ciutadania.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Josep (Benaguasil).
Per això no cal esperar-nos al futur. Ja passa. Conec gent, molta gent, amb títols universitaris i molt poca capacitat crítica, almenys en matèria política, perquè la política és arreu de les nostres vides. Gent acomodada i amansida que sols vol treballar (cossa molt natural), eixir els caps de setmana i prou. No crec, sincerament, que la culpa siga de les universitats, aquestes fan el seu paper bé. La culpa és de la pròpia deriva de la societat i d'un govern (en especial el nostre, el valencià) que ha sabut manipular la societat tot oferint pà i circ. Smebla mentida, per exemple, que al País Valencià la majoría dels joves no tinguen cap ambició de caràcter nacional i social. Tot val si a ú li va bé.
en certa manera s'està creant una societat ensopida, apàtica, passiva, però suposo que no durarà sempre
Ja, verjetno zato je
Publica un comentari a l'entrada