Bon nadal i millor 2007!

En estos dies de tant de menjar i tanta festa per a alguns i constipats i temut "virus de la panxa" per a altres, no havia pogut desitjar a tots un bon nadal (que hores d'ara pareix tonteria!).
Però, com que encara estic a temps per felicitar el nou any 2007 ahi vos va la parideta d'escrit!
Este 2007 sabem que serà un nou repte sense dubte per a tots els ciutadans del País Valencià i per a la restra dels PPCC. Les eleccions de Maig podem marcar un punt d'inflexió important!
Res, doncs, esperant que en l'any de l'aniversari de la Batalla d'Almanasa (1707-2007) porte nous canvis al Pais Valencià, vos desitje que en l'any que entrem en 4 dies, la resaca no vos impedisca començar-lo en bon peu.

Bon any a tots!

Enhorabona, Marató!

Ahir vàrem poder vore durant tot el dia l'emisió del programa més característic d'estes èpoques a TV3: La Marató. Des de ja fa uns quants anys que m'agrada vore-la quan puc per vore com es va desenvolupant les donacions de tots els ciutadans. Tant m'agrada el programa com els anuncis que, enguany, ha sigut el millor que recorde en temps! Cada any que passa pareix que ho senta més, són ploreres consecutives al vore que la gent patix i que encara no es pot solucionar els efectes.

Quan ara fa dos anys van replegar diners per investigar sobre el càncer, mirava el programa amb el meu tiet que 5 mesos desprès va morir conseqüència d'esta epidèmia del segle XXI. Ara, cada any faig la meva donació, que per poca que siga, no deixa de ser un granet més de sorra per servirà per a poder fer la recerca que ens permetrà combatre totes aquestes malalties. A banda de poder avançar en la curació de les mateixes, estes iniciatives m'alegren molt des del punt de vista d'investigadora. Cal que la societat es consciencie molt més de la necessitat d'avançar en la recerca biomèdica per poder abordar els problemes de salut de la ciutadania.

Doncs res, sols agrair a TV3 per la bona iniciativa, als presentadors i a tota la gent que amb la seva bona voluntat ha pogut fer de la Marató un programa de referència fins fora del Principat!

Adéu Pompeu!

Ahir vaig acabar definitivament la meva etapa d'estudiant universitari. Ara, encara que continue anant tots els dies a la Uni, ha canviat molt la cosa. Hi ha una gran diferència entre estudiar únicament i anar a la Uni a treballar. Aquelles xerrades amb els amics, el ritme de treball tan fer a la mida de cadascú... i en el cas que la facultat tinga bar, les estades en el bar que es peguen durant la carrera universitària. (dic en el cas que tinguen perquè la meva no en tenia i per això no he fer massa explicació!).

L'acte que ahir es feia en el Pati de Roger de Llúria (campus Cituadella) posava definitivament el punt i final d'aquella etapa. Una acte senzill, curtet i molt molt ben organitzat que ens va servir per fer-mos conscients que la "bona vida" ja se'ns ha acabat i que ara, com bé deia el professor Baños, cal tirar-se des de l'altura sense reixa que en reculla si caiem. Però una de les coses que més em va agradar va ser el parlament de Mercè Sala fent referència a una dita d'Aristòtil: "La intel·ligència no es mesura per la quantitat de coneixements que una persona pot tindre, sinó per la capacitat que té en poder-los posar en pràctica". A més, em va agradar molt el fet que recalcara que la Unisersitat és tan pública com la restra d'universitats catalanes i que lo important de passar per la UPF no és la nota sinò la capacitat de ser persona. Aquestes reflexions de ben segur que li les dessitjaria a prou gent que pensa que darrere d'un cos humà sols ha d'haver una nota. acadèmica.Cal donar més importància a l'empatia que en la societat en la que vivim pareix que estiga condemnada a desaparèixer.

Una hora més de castellà!!!

Ahir em vaig enterar que des del Ministeri Espanyol ha eixit un decret per ampliar 1 hora setmanal de l'ensenyança del castellà, i és com a conseqüència de la por que tenen que en Catalunya es perda esta llengua. En un principi aquesta idea la defensava el PP però, per extensió, sembla que el PSOE s'està solifaritzant amb "la causa". Però on pretenem arribar? A la situació de la llengua a València on sols podem optar en donar les classes en la línia en valencià? Espere que el PSC siga valent i s'opose ja que podria donar conseqüències molt roins!
Cal lluitar a favor de la llengua. Si no ho fem nosaltres, no ens ho faran des de fora!

Així es combat el racisme?

L'altre dia, quan arribava a l'estació del Nord per passar uns dies a casa meva a València, em van donar la benvinguda una parella de policies que volen dir-se nacionals (és clar, no de la meva nació). Mentre em dirigia cap al cotxe amb mon pare, hi havien 3 immigrants prenent 1 coca-cola en un baret de l'estació. Jo vaig passar i, de veritat, no estaven fent res més que estar bebent igual com qualsevol ciutadà pot fer-ho en un bar. Com que no tenien feina, es van dirigir directament a ells i els van demanar la documentació. Ala, ja la tenim! Un parlant amb el micro per vore si era cert el passaport, l'altre parlant de mals models als altres 3 companys i la gent que àrribava en tren mirant l'espectacle que ens havien oferit.
Hauriem d'acabar amb aquestes actituds que, en canvi de poder facilitar la convivència entre tots els ciutadans, la única cosa que fan és augmentar el racisme!
Cal treballar per poder evitar totes aquestes escenes de crispació, tot aniria prou millor!

Català a les aules

Per què sempre ens hem d'acoplar els catalanoparlants a les EXIGÈNCIES dels vinguts de fora? Estic fent un Master i resulta que un 40% dels matriculatls són sudamericans. I clar, ja tenim el problema per a ells: EL CATALÀ. Els bons xics, en canvi de buscar en quina llengua es realitzava tot el curs allà que van a exigir. El primer dia de classe: "ESCUCHA, HABLE EN CASTELLANO QUE ACABO DE LLEGAR Y NO ENTIENDO". Esta frase, tot i que portem ja 3 mesos de classe, es repeteix dia si dia també. I es clar, els professors canvien la llengua ràpidament no siga cosa que des de Sudamèrica parlen d'ells. Si jo parlar anglès i anar a Mèxic a fer unes classes, de debó penseu que canviarien d'espanyol a anglès perquè 1 o 2 persones ho demanaren? Jo crec que NO.
Pèrò el problema de tot plegat ho tenim nosaltres mateixos. Per part del professor, crec que no és adquat canviar de llengua si realment se l'estimen. I tampoc crec adient que el canvi de llengua es deixe en mans dels alumnes pregutnant amb negació: clar, els catalano-parlant no teniu cap pega no?. Davant aìxò, calles i proseguieixe. Això si, en un presentació que vaig fer, la vaig fer en la meva llengua, entengueren o no entengueres.
Així doncs, pense que cal que les persones amb més autoritat dins d'una classe, els professors, siguen fort i valents a l'hora de poder utilitzar la nostra llengua. Si no ho fem d'esta manera, podem arribar a perdre-la dins de l'àmbit científic on l'anglès fa estragos a l'hora de comunicar la ciència.

VI Simposi de Neurobiologia Bàsica (SCB)

Esta setmana s'ha realitzat el VI Simposium de Neurobiologia Bàsica. Durant 2 dies hem estat reunits els investigadors (si jo em puc incloure dins d'aquest grup) exposant les recerques que es duein a terme al llarg dels laboratoris dels territoris de parla catalana (què extrany que ,tot i tindre grups importants en este camp, del País Valencià no hi havia cap xerrada!). La veritat, tot i la diversitat dels temes tractats, m'ha permès conèixer, encara que fora de vista, la gent que com jo treballem en aquesta difícil tasca, la recerca. Observant l'ambient no em sentia tan incompresa com la restra de la societat veu als que ens dediquem al camp. El fet de treballar mil hores al dia, caps de setmana inclosos, està vist com un bitxo raro, i a més, en condicions laborals pèsimes (no deixem de ser becaris en el cas que aconseguim algunca beca).

Tota aquesta feina hauria d'arribar al públic no investigador per poder construir una societat culta i més modernitzada. Però, com no, cap mitjà de comunicació s'ha fet resó d'aquest congrès. Això si, si haguera sigut de cardiòlegs (amb tots els meus respectes) o d'urbanisme ja li huarien donat més resó.

Encara ens falta molt camí per poder arribar a Itaca!

Som un PAIs no un PAI!

Al voltant del riu Túria hauria d'haver la títpica zona verda on hi ha fauna i flora típica de les zones de rius. Però resulta que han pensat que era millor substituir-ho per finques i xalets, sí, com hi ha tan alta taxa de natalitat a la meva comarca es necessita cases, cases i més cases. Així,des de l'aire podrem saber quin és el recorregut del riu seguint la quantitat immensa de cases; gràcies per pensar amb els ciutadans.
Però no tot s'acaba aci! Com ja hem vist, en les últimes setmanes la Unió Europea ha sancionat a la Generalitat per la política urbanística del País Valencià i els obliga a deixar unes hectàrees de zpna verda per poder contrarestrar tanta construcció. Doncs bé, ara per poder complir la nova normativa, han anat a fotre als poblres llauradors que tenen collita baixa de la Pobla. A la meva comarca hi ha molts més pobles, la majoria governats pel PP, i resulta que ara construiran un "PARC NATURAL DEL TÚRIA" exclusivament en terme de La Pobla (que curiosament no té el PP en el govern!). I clar, quina coincidència que els pobles que tenen més riquesa ecològica s'han oblidat d'ella i ara faran PAIs i en els pobles on tenim, com a molt cebes i tarongers, va i declaren els terrenys com a parcs naturals.
Una vergonya d'un pais on pensen que el ciment és sinìnim de avenç de la societat en canvi de reconèixer que és un retrocés important per la ciutadania. Sols uns quants eixen guanyant d'aquestes actuacions: els especauladors guanyen i els llauradors i la gent d'anar a peu perdem!

Il·lusionisme

Ahir, mentre feia el camí de tornada a casa després d'un llarg dia de treball, vaig passar, com és habitual, per davant de la seu d'Esquerra i em vaig trobar amb un grup de gent que xiulava en contra de la decissió d'Esquerra de tornar a formar al tripartit. En ocasions trobe que la gent critica sols pel fet que tenim el dret de criticar sense avaluar el per què de les seves decissions. Tot i que aquesta no és la solució que jo esperava, crec que s'ha de donar al nou govern d'Entesa una oportunitat i que continuen fent la feina ben feta i que aprenguen dels error que tots 3 van fer la legislatura passada; ningú naix ensenyat!
I, extrapolant la sitaució política del Principat al meu xicotet poble, sols se m'obrin els ulls al pensar que potser una pacte d'esquerres poguera acabar amb la presència del PP més rància i carca. Sense oblidar que la comarca d'on sóc, Camp de Túria, és una de les que més militant del PP té en tot el País Valencià, aquest partit en el meu poble ha fet "estragos". Després de patir 23 anys (des de l'any en el que vaig nàixer) el PP vam poder canviar el govern amb un tetrapartit: nosltres més xulos que un vuit!. Ara però, les coses ja han canviat, un soci ha eixit (UV) i els altres 4 (barreja explisova: escisió PP, PSPV=PSOE,Bloc) no poden fer res perquè no tenen la majoria de concejals. Cada cop veig més difícil imaginar que un dia l'esquerra governarà al meu poble, però és que es necessita un pacte tan, o tan poc, sòlid com el govern d'entesa del Principat. Igualment, podria parlar a nivell de la Generalitat del País Valencià. Cada cop que sent la gent renegant del govern d'esquerres sempre pense: com es nota que no heu patit una majoria absoluta de 23 i 12 anys respectivament d'un PP dels PAIs, de destrucció del país... ? A tota aquesta gent sols els demane que valoren el nou govern com a mal menor.

BLOC = CiU del PV

Ja fa un temps, comentant la situació política del poble amb alguns veins, un d'ells em va dir que el Bloc Nacionalista Valencià pretenia ser una CiU del País Valencià. Per aquell temps, jo no li vaig fer cas i vaig pensar: ai, si te sentiren alguns dels seus votant te tallarien el cap... Jo pensava que aquest partit ens donava als valencians nacionalistes gat per llebre però com que era l'únic partit nacionalista replegava molta gent de tot arreu. Des de la meva incultura política no entenia com un partit que naix conseqüència de la disolució de la UPV podia canviar en el seu acte polític principal,i en sols 4 anys, de portar estelades a portar blaveres. Tota una història que mai comprendré. Cal assenyalar que durant aquest canvi radical, naix ERPV i comença a funcionar un partit que patirà molt però que, sense dubte, és una de les alternatives més fortes dins de la política valenciana.
Però, per sort, el temps posa a les coses al seu lloc. L'altra dia, mentre mirava el periòdic, vaig vore el suport que la restra de partits li oferien a CiU en les eleccions del passat 1 de Novembre.
Mira per on, però apareixia el Bloc Nacionalista Valencià. Uns companys amb els que compartia cáfé es van extranyar d'aquest suport i m'ho van preguntar. Per fí, s'han destapat i ja és hora que la gent del País Valencià i alguns més del Principat que tant de carinyo els tenen, el vagen donant compte de quines són les polítiques que defensen. No cal que ens enganyen més, amb uns 8 anys enganyant al personal ja hi ha prou. Totes i tots aquells que encara es pensen que són un partit d'esquerres, que s'ho repensen. Altrenatives hi ha, així que a vore si per al proper Maig, per una de totes, podem posar totes les coses al seu lloc.

Després de la tempestat arribarà la calma.

Ara ja fa 3 dies que al Principat es van dur a terme les eleccions al Parlament de Catalunya. Tot i que jo no puc votar perquè no estic empadronada ací dalt, les vaig seguir com qualsevol ciutadà que s'estima el seu país. Els resultats ja tots els sabem!. Sols hauríem de destacar l'entrada al Parlament d'un partit feixista (sense més perill que el que significa tindre 3 diputats) i la consolidació d'Esquerra com a 3a força política tot i a les pressions que han sofert durant l'últim any de legislatura. En aquest cas s'han quedat fora els representants de les JERC però estic ben convençuda que tota la feina feta durant tota la seva trajectòria politica tindran molt prompte la seva recompensa.
Després d'una llarga campanya (pre-pre-, pre-, campanya pròpiament dita, i la que vindrà ara) al remat es va saber quin partit havia guanyat les eleccions però NO quin seria el que governaria el pais en els 4 propers anys (si tot funciona correctament).No entraré en valoracions sobre quins pactes s'haurien de formar, però és clar que una sociovegència el que faria seria enmerdar molt, però que molt, la sitaució actual. El propis de CiU critiquen a l' "ex-tripartit" d'haver comés molts errors però en cap mesura es comenta tots els avenços que s'han dut a terme, sobretot, en matèria d'Universitats i ajuts a treballadors de la recerca. Sempre ha sigut més fàcil criticar i reconèixer la feia ben feta, i més si tots els mitjans de comunicació pertanyen a l'oposició.
Res, doncs, ara toca treballar i esperar que donen fruits les negociacions.El que és ben clar és que en aquesta part del pais les majories absolutes no funcionen. Aquest tipus de dictadures democràtiques no són bones per a ningú, i si algú opina el contrari sols cal que veja la situació acual del País Valencià. Sols esperar al Maig del 2007 per vore si es pot aconseguir la mateixa siutació en l'altra part del país.

Un partit d'infart!

96 minuts de patiment, millor dit, 95 minuts 20 segons de patiment! Quan tot semblava que gaunyaríem el partit, apreix el paper imprevisible del Sr. arbitre. Mai de la vida havia vist 6 minuts de temps afegit i, a sobre, que fora per perdre els 3 punts que en teoria havia de guanyar el Barça. Puc estar d'acord amb els entesos del futbol que el Barça no ha jugat 100% i que ha desaprofitat una gran quantitat d'oportunitats. Però el que trobe que és prou indignant és l'actitud del que se suposa que ha de ser neutre durant els 90 (o 100) minuts del partit.
Ara sols cal esperar al dia 22 de Novembre per poder vore jugar un altre cop al Barça i esperar que guanye sense fer massa patir. EL dubte que tinca ara és: pot ser l'àrbitre estiga pagat per CiU? O PSC? Igual, ves a saber, tot queda en casa!
Espere que aquest resultat que precedeix a la diada de les eleccions al Principat no siga un mal auguri. Així, espere poder escriure altra volta en el bloc, i seria la meva segón vegada, amb una visió més optimista que la que hui tinc. Per això, tot i estar en dia de reflexió, espere que demà s'impose el sentit comú i la gent vote. I, demanar per demanar, que Esquerra puga pujar tot el que es mereix.
Salut i molta força per demà!