diumenge, 10 de juny del 2007

On arribarem?


Després d'un cap de setmana amunt i avall pel món, ara estic un moment de relax en la terrassa que dóna a un pati interior d'una illa de cases. Però, per què conte això ara? Perquè fa uns minuts ha passat una cosa insòlita. Mentre estic reflexionant sobre què fer al laboratori esta setmana que entra i sobre com podria involucrar-me més en la construcció d'un país més lliure, un "estimat" veí ha posat a tota pastilla l'himne d'Espanya cantat (no sabia que s'hagueren donat tanta pressa per composar la lletra) i s'han posat a cantar-lo. De sobte, uns joves han començat a cridar aplaudir i a donar crits de suport a l'himne (no els reproduiré perquè ja tots sabem a què em referisc). Ha sigut un moment d'incertesa on molts veins s'han asomat per vore d'on venia eixe so. No m'agardaria pensar que haguera passat si en canvi d'eixe himne haguera sonat un altre diferent. Cadascú te unes ideologies i crec que el primer pas per la convivència és el respecte.
Anna i Jorid, hi ha coses que no canvies al llarg de la teva vida, però quan jo era jove això podria ser més o menys normal. Ara, però, costa entendre aquestes actuacions, encara que fets com estos i els resultats d'alguns partits ho demostren.

Sols cal seguir treballant i intentar engrescar a la màxima gent possible per poder portar el nostre projecte endavant!

4 comentaris:

Jordi Molinera i Poblet ha dit...

Segur que tens rao, però mentre el nostre projecte de país, nacional i social, tingui una continuitat generacional, que "no ens preocupin" les vides... o aixó em deia el meu avi...

... a vore si ens veiem més sovint i a repartir cartes a Eivissa!!!


xDDDD

Anònim ha dit...

Tant el Jordi com jo, som d'una generació on l'extrema dreta ha jugat un paper menys important però igual de molest que abans.

Ara ens toca a nosaltres fer un nou salt endavant per assolir la majoria social que tant anhelem i que ens allunyarà de temps passats i foscos

salut i independència

Jobove - Reus ha dit...

quins records et porta a tu la nit de Sant Joan ?

Empar Crespo ha dit...

Per a mi la nit de Sant Joan em fa pensar en un futur més que en un passat. Una diada de festa en la que lo més important no és la beguda ni les revetlles sinó el sentiment que tots els ciutadans de parla catalana ho celebrem!