A guanyar diners, on estan, on estan?

A alguns de vosaltres us deu sonar esta mítica cançoneta del programa del Monleón " La Paella Rusa". Els qui no vos sones ni la cançò no l'Orxatera valenciana, ja vos ho contaré un dia que té és de la magnífica cultura que dóna Canal Bou.
Però el títol va més enllà al programa. M'ha vingut al cap quan vaig llegir l'altre dia a l'Edeta que a La Pobla es pujarà entre un 3,8% i un 50% els impostos de la ciutadania! Apreteu el cinturó que ens ve una revolta! Sí, ens pujen els impostos per 2 raons bàsicament:

a) per poder pagar-se l'increment de sous que s'han fet TOTS els concejals, incloent la pujada brutal del sou de l'Alcaldessa Sra. Mª Carmen Contelles. Si no recorde malament, en l'anterior legislatura els qui ara mateix estan manant van aprovar amb l'ajuda de l'estimada U.V. (i no és Universitat de València) que els sous dels concejals i de l'anterior alcalde no sobrepassara els 600 euros. I ara, què passa? Que no arriben els senyors concejals i alcaldessa a final de mes? Sí que em sap mal!

b) per poder realitzar la política social inexistent de La Pobla. Perquè de política social crec que no se sap massa la definició. I les escoles? Després de 6 mesos d'estar a l'alcaldia encara no s'ha parlat de la nova escola que recorde que en una pancarta van posar que estaria ja feta amb el PP. I la guarderia? Que no s'inagura?

Bueno, si per casualitat voleu viure a La Pobla de Vallbona, penseu que els impostos ara es pujen i molt!. I per al qui ja vivim, a lluitar que encara som joves!

PD; del concurs de la TV Pobla ja en parlaré un altre dia. Si és que el meu poble m'encanta perquè de posts no me'n falten...

Per la llibertat d'expressió.

Tots sabem i coneguem que Chávez va tancar una emissió de televisió. Tothom ha opinat i ha dit la seva però una opinió generalitzada és que com es podia privar a la ciutadania de l'emissió d'una cadena.
Tots sabem que a la Xina hi ha una unes pàgines d'Internet proibides per part del govern i, davant aquest acte, ens posem les mans al cap en pensar aquesta prohibició d'informació.
Però no cal anar tan lluny per saber d'altres fets de repressió de la llibertat d'expressió. Al País Valencià, heu llegit bé, al PAÍS VALENCIÀ, la setmana que ve ja començaran a procedir al tancament de les emissions de TV3. Començaran per Alacant, a la Carrasqueta, i suposem que després ja es tancaran a València i a Castelló. I per què poca gent s'entera d'això? Per què no ix als periòdics gratuits a primera plana igual com el "por qué no te callas"?
Vivim en un país on és més important el que passa a milers de quilòmetres enllà i on és més fàcil de parlar de tot el que passa fora i no jutjar el que passa a casa.
Per això, tots el que pugueu, plantem cara al tancament que ara ja sí que és imminent!

I seguint en el post i m'ha fet saber l'Anna : "el sant quant de més lluny més miracles fa"

I després ens queixem!

Tornada de València cap a Barcelona: cotxe per arribar a l'estació del Nord, després tren fins arribar a Tarragona, bus per arribar a Barcelona i metro fins arribar al pis. Sí, estava per comprar una entrada a les Golondrines de Barcelona per tocar la mar i traure'm un bitllet d'avió per fer Reus-Barcelona i així poder tocar TOTS els transports del món.
Sí, 5 hores quan el trajecte el faig quan no hi ha obres de TGV en 3. I per què he de patir jo estes obres que no utilitzaré mai? Després diuen qui és solidari i qui no! Però, senyora Maleni, no patisca que jo de paciència en tinc. De fet, mire si confie en RENFE que ja ha comprat uns altres bitllets per anar al pont a casa!
La gent que patix el tren (rodalies) es queixa a la feina, a casa, amb els amics... Però, companys i companyes, estes queixes no ixen dels nostres cercles. A vore quanta gent afectada i diu estar tan farta acudix el dia 1 de Desembre a la mani a Barcelona. Estem en una societat on és molt fàcil queixar-se però molt difícil mobilitzar-se. Així que remugar als companys no fa massa efecte. Cal que ens plantem tots el dia 1 de Desembre per poder acabar en el logotip que, tot i que està en espanyol, té la seva gràcia!

Per ser els millors freakis

Este cap de setmana ha sigut el XXI Congrés Nacional de les JERC a Mataró. Un Congrés que ha estat organitzat per la militància del Mareme-Barcelonés Nord i des d'aci, moltes gràcies per tota la feina que vau fer perquè ens aplegàrem allà durant 2 dies.
I res, com alguns de vosaltres ja sabreu, vaig eixir elegida com a Secretària Nacional de la Dona de les JERC. Em fa molta il·lusió portar a cap este repte i ganes en tinc i moltes. A més, és la primera vegada que una militant del País Valencià està en la Permanent de les JERC!
I valoracions polítiques del Congrés ja estan totes dites i sino,tot es pot llegir a la ponència. Però des d'aci vull agrair a unes quantes persones el fet d'estar en esta situació:.
Primerament agrair de tot cor a l'Anna Teixidó i la Georgina Oliva pel fet de pensar en mi quan se'ls va proposar el relleu de la Secretaria a la nova Permanent i, sobretot, per l'ajuda que estos dies m'han oferit.Quan m'ho van proposar estava a una Escola de Formació i, des d'aleshores que és com si no m'ho acabara de creure-ho. Mai m'haguera pensat que caurien en mi!
En segón lloc a tota la militància que em va recolzar en els 82% vots que van votar a favor. I, els que van votar en blanc, espere poder demostrar i fer el millor possible esta nova tasca.
I no puc oblidar-me de tots els meus, de la gent valenciana que va pujar, però sobretot, a l'Anna Peña. Des de que la vaig conèixer que sempre l'he tingut al costat per tot allò que necessitava. Eres un solet anna! I, a una altra persona que ja no està a les JERC per edat però que gràcies a ella estic on estic, a l'Àngels.
Ja sé que em deixe moltes persones per nomenar però la meva intenció no era fer un llistat sinó una resenya i al pas que vaig faré un testament. Espere que a tots els que no anomene em sàpiguen perdonar.

PD: i al Pere, al Joan i al Salip, espere poder contar amb la vostra experiència per poder treballar lo millor que puga.

Que el meu nom no s'oblide al llarg de la història

1 de Novembre, dia molt sentit per auns i menys per als altres. Per mi no ha sigut dia de festa, com cada matí m'he alçat per anar al laboratori i treballar durant tot el dia. Ja fa anys que no vaig al cementiri, però a tots els que tinc allà, els porte sempre allà on els he de portar, al cor.
Donc bé, en una estona que he tingut, he aprofitat per anar a vore la pel·lícula "Las 13 rosas".
A més d'un li haurien de passar aquest homenatge a totes aquelles persones que van matar sense haver comés cap delicte, sols defensar la seva ideologia, la llibertat i la pau per a la seva societat.
És una pel·lícula que, a l'igual al documentar del Al Gore, haurien de passar per totes les escoles perquè s'ensenyara la veritat completa. Però no es farà, ja ho sé!

Esta setmana just s'ha aprovat la Llei de Memòria Història, o millor dit, la llei de memòria per a alguna quants. 2 partis han votat en contra, el PP i ERC per qüestions molt oposades. No val una llei on sols es reconega de boqueta què ha passat durant el franquisme i no anar més enllà denunciant els fets. Una llei que ja arriba tard (massa anys després de la dictadura) no es pot sols quedar en una simple crida a retirar els símbols franquistes. Així no anem enlloc. Per això i molt més, ERC va votar en contra i molts gent recolzem aquest NO. Altres s'han omplit la boca durant molt de temps demanant els papers de Salamanca, demanant la revisió del cas Puig Antich o d'altres i han acabat votant a favor. Siga com siga, una altra llei coixa que s'aprova a l'estat Espanyol.

Per tot això, cal que quants més millor vegem la pel·lícula que ens donarà més força per seguir lluitant pels nostres ideals. Gent com aquestes 13 xiques es necessiten ara per tirar endavant.

PD: ahir este blog feu 1 anyet de vida! No s'actualitza massa sovint (es fa el que es pot) però moltes gràcies a les vora 2500 visites que ja heu fet. No són massa, però per mi és un molt bon resultat!

3 voltes rebel

Avui, després d'estar vora 12 hores treballant, la veritat és que no tinc força per poder comentar res, i això que hi ha moltes moltes coses que passen al meu voltant. Però, costa poder tindre imaginació a estes hores.

Per això, seré breu i clara. Qui em conega personalment ja sabrà a què ve esta frase i l'enllaç que ara adjunte. Per qui no, sols vull sumar-me a les dones que lluiten per poder arribar a conviure en una societat on no calga lluitar més per la igualtat entre dones i homes perquè ja serà una realitat!

A l'atzar agraeixo 3 dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser 3 voltes rebel.

I, per més informació, una web que hui mateix s'ha inagurat (punja aci!)

Va per vosté, Xisco!

Xisquet, xisquet! Ara ja fa 26 anys que tots els dinars de Nadal repetixes que serà l'últim any que estaràs entre nosaltres. I ja en tens 91 anyets!
Ja sé que no llegiràs este blog, però volia dedicar-te un simple post per compartir amb tots els que em lligen tot el que has sigut.
Mai no has abandonat la lluita antifranquista que et va portar ben lluny de La Pobla per defensar, amb l'exèrcit republicà, els teus ideals. Molts companys teus et van abandonar per la repressió dels fascistes, però tu vas sobreviure i ja ho pots contar, i ho podem contar, amb molt d'orgull. Jo he représ la teva lluita en uns temps que realment són molt diferents als que a tu et va tocar viure però, és de justícia que reprenem la vostra lluita de fa 60 anys!
A més, han tirat endavant una família que, si no haguera sigut per la teva força de voluntat, haguera sigut molt molt difícil de portar-ho a cap.

Per tot això, per totes les vesprades que m'has explicat batalletes i per tot el que encara et queda d'explicar-me i d'explicar-te jo, t'envie un bes molt molt fort!

PD: Xisco és el meu avi!

Que tornen els papers ja!

12000 persones ens hem retrobat hui al Palau Sant Jordi de Barcelona per demanar que es tornen els milers de papers que encara queden al Carrer Espolio de Salamanca. Ho podem dir més fort però no més clar: PROU!
Ja està bé d'estar convivint encara 68 anys després amb les reminiscències del franquisme que l'estat espanyol ens obliguen a tragar-mos.
No està clar que milers de persones de tots els Països Catalans, no oblidem que entre els papers hi ha Ajuntaments i ciutadania del País Valencià i de les Illes, no puguen fer una cosa tan simple com rellegir les cartes de quan eres jove (ara amb els mails ja s'ha perdut però de quan en quan encara agarre les cartes de quan era més jove per rellegir-les!).
L'acte de hui ha sigut molt entranyable. Ens hem aplegat un munt de gent, de la societat civil que se'n diu, de diferents edats i molt d'ells, gent que ha viscut de primera ma tota l'etapa de repressió franquista. Pep Sala, Maria del Mar Bonet i Raimon, que sempre aconsegueix que se'm pose la pell de gallina, han posat el seu punt musical, tan compromesos com sempre.

Res, doncs, des d'este blog, reclame, com ja he fet adherint-me a la Comissió, que tornen els papers d'allà on mai no haurien d'haver eixit, que tornen als PPCC.

Diada!

Demà és la Diada del País Valencià. Demà s'ha d'eixir de casa per poder aturar la persecució contra la llibertat d'expressió, la imparable "PAItzació" del nostre territori i, sobretot, per fer-nos sentir i fer vore als "nostres" representants polítics que no ens aturaran. Per això, totes i tots a les 6 a la Plaça de Sant Agustí!
A més, demà és Sant Dionís! Un dels dies més dolços de l'any que, un any més, l'hauré de passar des de la distància. Ara, la mocadorada espere tindre-la quan arribe 2 dies més tard a casa....què bons els dolcets!





Bona diada a tots els companys i companyes que sé de ben segur que anireu! Feu força i acte de presència per mi!Jo des d'aci faré també una diada individual!

Avui estem de sort!

Això hauran de pensar els seguidors afèrrims de Canal 9! La primera notícia que llig al diari: Canal 9 serà coordinat per un murcià que ja presidia la televisió autonòmica de Múrcia i que ja ho havia fet en el seu temps en Galiza. Que no hi ha bons periodistes al País Valencià? Deu ser que són massa bons perquè els nomenen de dit el Sr. Camps & Cia. No tinc res contra el personal que ve a treballar de fora però una televisió que hauria de potenciar el valencià, i ser la televisió pública de la ciutadania de València, com pot ser que la regisca una persona que en prou feines sabrà que al País Valencià es parla valencià? NO HO ENTENC. Ara bé, algu també em podria dir què feiem amb un president de la Generalitat que parlava el valencià en la intimitat....

I per si açò fóra poc descabellat, ara va i la mateixa Generalitat que acaba de posar un RIP al Canal 9 li ordena a ACPV que tanque les emissions de TV3 o sinó ho farà ella a la força el dia 10 d'Octubre. A ells tancar les coses per imperatiu legal els encanta. I si és en dies assenyalats per a la ciutadania compromesa amb el país encara més. I si no, com s'explica que el primer anunci de tancament es fera públic la setmana del 25 d'Abril (recorde que commemoràvem els 300 anys de la Batalla d'Almansa) i el segón serà per a la Diada "oficial" (9 d0Octubre o dia de Sant Dionís!)?Quina hipocresia en tot plegat!

Per això, hui està de sort tota aquella gent que vol que el País Valencià es convertisca en una "región más", tal i com diu el seu himne. La gent que encara ens estimem la nostra terra, encara ens queda molt per fer!!!!!

Per la gent que està lluny!

Quan la gent que t'estimes se'n va a viure a un altre pais, tot i que els tens en el pensament prou sovint és difícil matindre la relació igual com quan compartixes ciutat, estudis i, el que és més important, llargues estones de compartir penes i alegries.
Després de molts dies sense saber-ne res, he rebut un sms i, quina casualitat que apareixia el seu nom. Per un moment, tot i que fa prou mesos que no la veig, m'ha vingut aquella nit de preparació del "Bioshow" i altres pets que hem agarrat a la ciutat comtal! Pareix mentira, de passar de ser carn i ungla i ara ens comuniquem, en prou feines, per sms!
Sempre es repeteixen els ritmes, quan més te fas amb una persona, per una o altra cosa, la relació acaba marxant. Supose que d'aquesta manera en nutrim i ens fem majors, però no deixa de ser un mal tràngol!

Res, que tot i que no sé si arribaràs a vore el post, espere que la teva nova vida amb en Rober i per Bibo vaja tot lo bé que te mereixes!

Molta sort en la nova vida!

Carta Oberta

Sra. Alcaldessa de La Pobla de Vallbona:
Fa unes poques setmanes va començar el nou curs escolar 2007-2008. Enguany, milers de xiquets i xiquetes tornaven a l'escola com cada any. De moment, no deixa de ser un Setembre qualsevol. La diferència el nou curs és que a l'alcaldia ha canviat el govern i vosté n'és la màxima responsable.
Aquest any, recordant les pancartes que vostés mateix van penjar en plena campanya electoral, pensava que en La Pobla ja no hi haurien més barracons, els xiquets ja no tindrien problemes per accedir al Mas de Tous perquè l'Ajuntament disposaria de transport públic i el menjador ja no suposari un problema per als pares dels nens. Doncs, tot i que no tinc encara xiquets, res no ha canviat. Problemes en el transport, discussions en les ajudes als menjadors i, el que és més trist barracons a "punta pala". Val, em poden dir que no han tingut temps ni pressupost per portar a cap nous edificis, però eixa no és l'excusa. Si fóra aquest el problema, no s'hagueren omplit la boca inagurant uns barracons canviats de color. Feia falta canviar de color als prefabricats per anar com una deessa a inguarar-los?Així es quedaran durant molts anys, vista l'experiència!
Ara ja fa mig any des que van arribar el nou executiu al govern, no es podia construir un col·legi nou en 2 anys? Doncs en el temps que estan vostés ja podrien tindre el plànol signat i començant la les obres. Així que no ens enganyes, tot era pur electoralisme.

Volem TV3!

Segons he pogut llegir pels blogs i per algun que altre mitjà de comunicació valnecià (o blavencià), el diumenge es realitzava un concurs de paelles a Sueca. Fins aci, tot normal! El que realment em sobta és tot l'enrenou que s'ha format a partir d'aquest moment per part d'aquells que s'autoanomen demòcrates i tolerants.
Com es pot vore al vídeo, resulta que va anar Canal 9 a gravar la cita i 2 persones van ensenyar un catell fet a mà on es podia llegir: TV3 SI!. A partir d'aci tot van ser desqualificacions per als 2 companys i, fins i tot, amences. Però, per què els molesta tant que es demane vore una televisió i no es paren a pensar en la violació de la llibertat d'expressió que ells realitzen tancant les emissions?
Ara sí, aquest trist fet sols s'ha conegut al País Valencià, un fet que tristament és prou més sovint que ens pensem. JA ESTÀ BÉ DE TANTA PREPOTÈNCIA!I de les amenaces, a vore si la justícia és per a tots igual i no per a una part de la població.

Ànims, companys de Sueca.

PD: no pose els noms dels companys per si de cas s'aprofiten per fer-los més mal del que ja estan fent!

El temps passa!

Ja fa uns anys, Àngels ho deurà recordar, vam anar a una de les darreres festes que el Jimmy Jazz va organitzar a Igualada, crec que era la penúltima. Allà que vam acudir amb un bus BCN-Igualada que pegava més voltes que el Dragon-Khan (o com s'escriga). Allà va començar la història dels dos protagonistes del post: l'Àngels i el Pep. Ja ho deia Jimmy que en estos Saraus havien eixit més d'una parella. Després de 4 anys (farà ara en Octubre) ja compartixen les seves vides i la setmana passada van fer una festa per compartir amb els amics el casament! Res, si dóna la casualitat que veuen el blog, sols desitjar-vos molta sort a tots dos encara que no crec que la necessiten! D'aci poc, tindrem pepets i angeletes que faran que la lluita per la terra no es quede en unes poques generacions.
I, com no, desitjar molta molta sort la nova etapa del nou bar que s'ha obert en Igualada com a herència del inolvidable Jimmy Jazz.

Per què?

Últimament, este blog s'està convertint en un reclam a la participació per enviar mails, recollir signatures o per intentar que un greu cas com el de l'Exèrcit del Fènix es conega arreu del món. Però, la veritat, és necessari demanar la participació de la gent per evitar esta mena de catalanofòbia que de nou estem patint. Sols cal vore les portades dels periòdics: cas de la selecció catalana de futbol, cas de la polícia espanyola a Mallorca, cas de la instal·lació del dipòsit de gas a Alcanar...
Però per què ens estan prenent? És incomprensible que en l'anomenada democràcia en la que vivim encara hui en dia els agrade tant prohibir coses i manar-les sense tindre en compte la decisió final dels ciutadans. Per què no s'instal·len el dipòsit en ple centre de l'Espanya que tant volen? Per què no deixen jugar el partit AMISTÓS de futbol? Que tenen por que es formen seleccions catalanes de futbol com ja s'han fet en bitlles i en altres esports?
Amb actituds com aquestes sols propicien una cosa, que cada cop més reclamem amb més necessitat la sobirania que tant necessitem! Ja està bé d'estar sempre sotmesos a un estat que no ens reconeix. Per això, ara més que mai cal anar a la diada de la setmana vinent i, sobretot, omplir el camp on es dispute este partit Catalunya-USA.

"Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer"

Si encara no heu participat en l'enviament de mails, podeu fer-ho punjat aci.

El món ha de saber-ho: per una nova acció coordinada de la blogosfera

Avui rebia este mail. Supose que molts de vosaltres ja els tindreu penjats en els vostres respectius blogs però per si de cas, ajudaré amb un granet més de sorra.

Davant les agression feixistes que contínuament estem sofrint al País Valencià i la impunitat de les autoritats polítiques cal que intentem canviar un poc el món des de la blogosfera. És per això que me sume a la proposta realitzada per Xavier Mir. Es tracta d'un visionat massiu del documental sobre el cas d'Èric Bertran realitzat per Xevi Mató, subtitulat a l'anglès per Heather Hayes i disponible a YouTube. Fins al proper 2 de setembre cal donar a conèixer la iniciativa mitjançant apunts als blocs i webs així com també l’enviament massiu de correus electrònics per a escampar en progressió geomètrica aquesta proposta. A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visitar tantes vegades al dia com siga possible el lloc on hi ha penjat el reportatge per tal que puge posicions al rànquing i entre al circuit dels més vistos. Si encara no l'havíeu vist, aprofiteu per veure'l.

Gran Canaria Ballet

Com sol passar cada cop que es canvia el Govern d'alguna institució i entren polítics nous amb la única ambició de tindre butaca i sou i no pensar en els ciutadans, s'aplica a la perfecció la feina del matalasser (la de fer i desfer) per poder posar-se etiquetes noves. Doncs bé, Canàries no anava a ser menys.
La legislatura passada, tot i que manava el PP en la illa, es va crear una companyia de dansa, Gran Canaria Ballet, per recollir els millors ballarins i poder fer una segon gran companyia a nivell de l'Estat Espanyol. Actualment portaven 6 mesos treballant ballarins tant de l'Estat espanyol, com dels PPCC com d'altres nacionalitats. El camp de la dansa en aquest estat està molt mal valorat i molts dels professionals han de marxar a l'estranger des de molt xicotets per poder exercir la seva vida. Fins ara semblava que a la Companyia l'aire els bufava de cara però el canvi de color en el Cabildo de Canàries els ha fotut i ben fotut. Ara, a l'entrar Coalició Canària i el PSOE han dit que no volia mantindre la Companyia per una qüestió pressupostària. I què han fet?Doncs engegar la companyia en l'aire i anunciar que tiraran al carrer als 22 ballarins i s'ha acabat la discussió. D'aquesta manera es mostra els objectius tan clars que tenia el PP a l'hora de mimar la cultura. Per què venen gat per llebre?
D'aquesta notícia quasi ningú s'enterarà perquè no ven en les TV ni en els diaris. Però quan toca a algú molt proper a tu emprenya i molt!

PD: s'està duent a terme una recollida de signatures per evitar el tancament de la Companyia; si algú vol col·laborar sols ha d'entrar a http://www.danzaballet.com/modules.php?name=Apoyo_al_Ballet.
(tot i que la pàgina està en espanyol crec que pot valer la pena conéixer este tipus de problema!)

40 anys de la UCE

L'any que ve es complirà 40 anys del naixement de la Universitat Catalana d'Estiu que estiu rere estiu omple d'arreu del PPCC el poble de Prada de Conflent. El Liceu Renouvier s'obre per acollir a gent de totes les edats, amb professions diferents però amb un denominador comú, gent que s'estima la llengua, la terra i la nostra cultura.
Qui va a Prada sap que és una experiència inoblidable: coneixes un fum de gent, gent amb la qual passen els anys i tot i no vore's no perds el contacte; vius noves experiències; assistixes a classes; pots arribar a conéixer gent experta en diferents camps de la recerca; i sobretot, durant 10 dies tot sembla com si els PPCC existiren i estiguérem aïllats en una aldea. I, a més a més, aquesta Universitat permet mostrar que també es fa recerca tan literaria com científica en llengua catalana i que, hi ha professionals en diferents camps de la Universitat.
L'any que ve espere poder tornar després de 5 anys d'absència per poder celebrar amb tots que la UCE ja porta 40 edicions i per donar l'empenta per poder durar 40 edicions més! Així que als que ja conec, anem preparant-se eixos 10 dies per tornar a reviure experiències passades. I als que no heu anat mai, no ho dubteu, segur que no ho oblidareu mai de la vida!

Camí a Itaca

Des de que tinc ús de consciència, esta cançò és una de les meves preferides, per la música, però, més que res per la lletra. Passen els anys i vas coneguent a gent però te n'adones que hi ha molts més que te'ls deixes pel camí, per diferents motius. De tota aquesta gent reculls diferents vivences que t'ajuden a formar-te com a persona però sempre tornes a estar com al principi, disposat a conéixer molta més gent que valguen la pena. Esperem que el món encara quede persones comprensibles i que ajuden a realitzar el camí fins arribar a Itaca.

Quan surts per ferel viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítacat'hagi enganyat.

Savi, com bé t'has fet,sabràs el que volen dir les Itaques.

El món de les patents

Abans de res, de contestar a cap mem (ja va el 2n i ho faré durant les vacances, que s'ha de pensar molt per escriure sobre mi) ni de reflexionar com està la política a Navarra (era una dimissió previsible i una vergonya!) divagaré sobre un tema que desperta molts recels i que estos dies torna a ser notícia: les patents dels medicaments.
Esta setmana s'ha resolt un judici el qual beneficia la llei de patents de la Índia per permetre la manufacturació dels medicaments. Tot aquest tema és espinós ja que per uns les patents és la manera més clara de recuperar els 240 milions de dòlars (dades del 2003) que s'invertixen durant els 11 anys mínim de recerca de noves molècules. Però altres sectors critiquen que com que està en joc la sanitat dels humans les patents no haurien de durar tants anys ni permetre patentar molècules que semblen ser les mateixes però que tenen xicotets canvis químics que permeten una millora relativa.
El tema és molt espinós perquè el tema toca la salut i això sempre dóna què parlar. Cal concienciar a la gent que la recerca de medicaments hui en dia costa molts molts milers de diners. I, pot ser, la mala fama que tenen hui en dia les farmacèutiques siguen pels errors que van patir en el passat (igual com totes les . Avui en dia, tot això ja està controlat (iniciatives com Farmaindústria intenten posar seny) però cal recuperar una imatge més bona.
Des del meu punt de vista, tot aquest problema es solucionaria siguent la recerca farmacèutica una recerca pública on l'Estat invertira. Ara, però, aquesta hipòtesi és quasi impensable ja que cap economia podria permetre's aquesta despesa de milers de diners. En prou feines es pot invertir en recerca bàsica, així que en recerca aplicada quasi que seria impracticable.
Aixó doncs, jo demanria un poc de seny i l'aplicació de les famoses BPL i BPM (Bones Pràctiques de Laboratori i Bones Pràctiques de Manufacturació) per part de les indústries i un poc de respecte i més il·lusió a tots els ciutadans perquè recordem que no deixen de ser indústries.